No vull més finals amargs.

A vegades necessitam un gir sobtat per acabar la nostra història, alguna cosa que fassi canviar aquest final tan amarg, que endolcesqui els dies, els fassi menys feixugs i més senzills, plens de pau i tranquilitat. Plens de temps per pensar, per replantejar-te què és el què vols, quin vols que sigui el teu final, si vols un present, i si t'agradaria tenir un futur. I de sobte trobam una llum que creim que ens pot guiar, un esquitx d'esperança amagada en alguna veu suau a cau d'orella, o en un silenci que es dona la mà amb una mirada que el romp. Ens deixam guiar per aquest instint i ho intentam, ens tiram de cap si fa falta, per no pensar que no ho hem intentat, que no hem lluitat per un final digne de ser guió d'alguna pel•lícula, que intentarem ser els protagonistes que sempre hem portat amagats dintre, però mai ens hem atrevit a interpretar els seus papers, a seguir el guió. Nosaltres, carregats d'orgull i ganes de fer-nos mal, romprem els esquemes.