NO SOM ESTRELLES

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Recordo aquell dia en que la professora li va dir a la meva mare: - M´agradaria que ho entengués. Vostè vol que la seva filla sigui una estrella, i la seva filla no n'és cap. Afortunadament, la Rosa, és una nena normal. Té moltes qualitats, només cal descobrir-les.

La meva mare sempre m'escridassava: - Nena no sé què en faré de tu, una cosa que et faig fer i ho fas malament, ets una desgràcia! No serveixes per a res.

Si algú em deia un elogi, ella responia:- ai, la meva pobre Rosa! I la senyora li responia - Sí, amb el temps ja s'espavilarà- encara que no sé pas que en faràs d'aquesta noia .

Així anava passant la vida, la meva pobre vida. Fins que un dia la professora em va dir: - T'has de convertir en una buscadora dels tresors que tens i confiar en tu. Els anotarem en una llibreta, serviran per aconseguir metes. Vull que trobis els teus dons.

T'han ensenyat la fe amb Déu? - Sí - vaig respondre - Tens fe amb tu mateixa? Ningú t'ha ensenyat a confiar en tu? Si fas les coses el millor possible, et sortiran el millor possible i si no és així, tindras la tranquil.litat de que no has escatimat esforços. I perquè la teva mare vulgui una estrella i no ho siguis, no vol dir que siguis un desastre. Moltes vegades fem les coses tan bé i en circumstàncies tan difícils, que ens mereixem un aplaudiment interior, i crec que tu, amb el que estàs vivint, et mereixes un gran aplaudiment.

A partir d'aquell moment, vaig començar a enfocar la meva vida des d'una altre perspectiva, a fer les coses el millor que podia. De vegades podien sortir bé, de vegades no tant. Però vaig aprendre a tenir confiança en mi.

En aquest dia de la meva jubilació, vull compartir la meva experiència amb vosaltres, i explicar-vos que, com a professora, aquest ha estat el propòsit que sempre he tingut: ensenyar, la fe amb cada un de vosaltres. No som els millors del món, però si que podem ser els millors de nosaltres mateixos. Perquè no som estrelles.


Pseudònim: Maria Valentí

Comentaris

  • Acceptació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-03-2018 | Valoració: 10

    Tens raó. La confiança en un mateix és básica. Ens hem d'acceptar i tenir força amb el nostre interior. Els altres, que diguin el que vulguin! Endavant! Una abraçada.

    Aleix

  • Naiade | 19-03-2018

    Un bon relat Maria, m'ha agradat, perquè és positiu.
    Retrat de una perdedora i gràcies als bons consells de la professora, aconsegueix superar-se a ella mateixa. Tenir fe en un mateix és molt important.
    T'aniré llegint

    Benvinguda a relats.

  • Naiade | 19-03-2018

    Un bon relat Maria, m'ha agradat, perquè és positiu.
    Retrat de una perdedora i gràcies als bons consells de la professora, aconsegueix superar-se a ella mateixa. Tenir fe en un mateix és molt important.
    T'aniré llegint

    Benvinguda a relats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: