No ser prou d'aquí, ni prou d'allà

Un relat de: llamp!
No ser prou d'aquí, ni prou d'allà


--- INUBIQÜITAT PER TRIPLICAT ---



Prou que sóc d'aquí, però no més enllà d'ací. No pas més a prop d'allí, d'aquí o d'allà, tan se val. Sóc de més a prop teu i de més lluny d'aquells. Però per sobre de tot, sóc. Sóc un soc d'algun lloc. Estic desproveït de tot origen i sentiment de pertinença. Pertanyo a aquells d'aquí, qui estàn per tot arreu, i, a més, sovintejen l'ara in situ. Ara i aquí sóc jo. Jo sóc quelcom d'ara i aquí, perquè no hi ha ara sense present que el corrobori, ni temor al futur que obeeixi. Ningú és més d'enlloc, que del lloc on és, ara i aquí, perquè la consciència del jo és on millor s'escau voler ser-hi i transcendir, sense perjudici d'un orgull per ser, abans que res, d'algún lloc on aferrar-se.




Prou que sóc d'aquí, però no més enllà d'ací.
No pas més a prop d'allí, d'aquí o d'allà, tan se val.
Sóc de més a prop teu i de més lluny d'aquells.
Sóc un soc d'algun lloc.
Però per sobre de tot, sóc.
Estic desproveït de tot origen i sentiment de pertinença.
Pertanyo a aquells d'aquí, qui estàn per tot arreu,
I, a més, sovintejen l'ara in situ.
Jo sóc quelcom d'ara i aquí,
Ara i aquí sóc jo.
Perquè no hi ha ara sense present que el corrobori,
Ni temor al futur que obeeixi.
Ningú és més d'enlloc, que del lloc on és, ara i aquí,
Perquè la consciència del jo és on millor s'escau voler ser-hi i transcendir,
Sense perjudici d'un orgull per ser, abans que res, d'algún lloc on aferrar-se.





Sóc de més a prop teu i de més lluny d'aquells.
No pas més a prop d'allí, d'aquí o d'allà, tan se val.
Ara i aquí sóc jo.
Però per sobre de tot, sóc.
Prou que sóc d'aquí, però no més enllà d'ací.
Estic desproveït de tot origen i sentiment de pertinença.
Sóc un soc d'algun lloc.
Jo sóc quelcom d'ara i aquí,
Ningú és més d'enlloc, que del lloc on és, ara i aquí,
Perquè la consciència del jo és on millor s'escau voler ser-hi i transcendir,
Sense perjudici d'un orgull per ser, abans que res, d'algún lloc on aferrar-se.
Pertanyo a aquells d'aquí, qui estàn per tot arreu,
I, a més, sovintejen l'ara in situ.
Perquè no hi ha ara sense present que el corrobori,
Ni temor al futur que obeeixi.



Comentaris

  • Pertinença, ara si[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-02-2016 | Valoració: 10

    Malgrat l'espiral que ens envolta, som el que sentim. Hi ha moltes teories sobre la pertinença, però crec que el més honest és mirar-se l'interior i acceptar el que sentim. És complicat, el teu poema hi dona voltes, però crec que la sinceritat és el més important. Felicitats Dani per aquesta espiral de lletres. Una abraçada.

    Aleix

  • Pertinença[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-02-2016 | Valoració: 10

    Malgrat l'espiral que ens envolta, som. Hi ha moltes teories sobre la pertinença, però crec que el més honest és mirar-se l'interior i acceptar el que sentim. És complicat, el teu poema hi dona voltes, però crec que la sinceritat és el més important. Felicitats Dani per aquesta espiral de lletres. Una abraçada.

    Aleix
    el que sentim