No ho sembla, però t'estimo

T'estimo.

Així de pla, així de senzill.

T'estimo perquè la meva vida has estat tu, per tot el que m'has ajudat, i... en definitiva, t'estimo perquè així ho dicta el meu cor.

Soc conscient que després d'aquestes primeres ratlles no entendràs rés. T'estimo però t'abandono, i a sobre, sense atrevir-me a dirigir-te una simple mirada.

Et dono la raó. De fet, no estic gens segur de voler-te deixar aquesta carta, però confio en que com a mínim, quan la trobis, el temps, i sobretot, la perspectiva t'ajudin a entendre, com a mínim, el "per què?"

Necessitem temps per pensar, temps per saber si el que intentàvem crear entre tu i jo era el que, amb tant esforç ens... no, ‘ens' no, amb tant esforç que vas dedicar a fer renéixer.

Perdona'm, crec que t'he d'explicar una mica aquest darrer punt. Soc conscient els dos vam posar-hi molta il·lusió, i se que, la qüestió no és demostrar qui hi va posar més i qui hi va posar menys, però crec que t'he de reconèixer que, sense el teu esforç i dedicació, mai no ens haguéssim sobreposat a la "nostra crisi".

A partir d'aquell moment, tot va semblar que millorava entre tu i jo. L'aigua va tornar a la seva llera. Vam se feliços, però les nostres històries personals no van arribar mai a ser comunes. Mai vam aconseguir fer una historia comuna. Mai...

No et negaré que, em va ferir que em deixares. Ja ho se... el treball, la teva gran oportunitat de ser i fer allò que sempre havies desitjat.

Bé... el nostre treball, perquè la veritat no es que jo estigués molt pendent de parlar amb tu, ni de compartit el nostre dia a dia.

Aquests tres mesos que fa que estic vivint sol a casa nostre, m'han fet adonar de lo important que hagués estat construir la nostra historia conjuntament. Per això, segueixo les teves passes. Sí, segueixo les teves passes i, abandono també la casa que un dia va ser nostra per anar a la recerca d'un nou punt de partida.

Sincerament, espero que llegeixis aquestes quatre ratlles. Si és així, com a mínim serà indicador que has tornat a casa, i que sabràs que, per sobre tot, els meus sentiments cap a tu mai no han canviat... T'estimo.

Teu... Jo.