No era un somni, era una realitat

Un relat de: annah

En una càlida nit d'estiu
Tot mirant al cel estrellat
Vaig descobrir el teu rostre
Als estels dibuixat.

Em somreies tendrament
El teu rostre reflectia felicitat
I, mentre et mirava
Va passar una cosa sorprenent.

Un estel fugaç va creuar el cel
I en tancar ràpidament els ulls
Vaig demanar un desig:
Que algun dia estiguéssim junts.

Quan el cel vaig tornar a mirar
El teu rostre havia desaparegut
De sobte em vaig desanimar
Però no tot estava perdut.

Una mà em va tocar tendrament
I, al girar-me de cop
Vaig veure la teva silueta
Dibuixada al meu costat.

Vas agafar la meva mà
Vas somriure'm amb afecte
Vas acostar-te a mi lentament
I als llavis em vas besar.

Creia que era un somni
Allò no podia estar passant
Però al obrir els ulls
El teu rostre va mostrar-me que era veritat.

Comentaris

  • quin somni![Ofensiu]
    Capdelin | 19-04-2005 | Valoració: 10

    i quina sort que fós real... de carn i ossos... perquè si els somnis no són reals a la llarga... només són fum que agraden un instant...
    molt bon poema i llarg i ple d´omaginació... de afecte, de joventut...
    un petó i una abraçada!