Nit

La nit se'm presenta llarga i profunda. Torno a sentir l'amor innocent del seu tacte, lluny de mi, volàtil dins el passat. M'he abandonat un altre dia, he estat un ninot arrossegat per inèrcia. Un cop dret me n'adono. Per més que trenqui tot el que em trobi ja és tard per tornar a començar. M'enganya la vista, la meva realitat paral·lela em manté confús. Potser és culpa dels records falsos que porto tant de temps mesclant. Em costa pensar, dir les paraules clares. La meva expressió facial es repeteix en tots els reflexos, sempre igual, somriure fals, rostre inert. Desitjaria desprendre'm, em repugna aquesta carn que m'atrapa. Recullo ferides i m'arranco els cabells. Tampoc em sorpren adonar-me que realment mai he deixat de caure..