Pensaments

Un relat de: lainadrade
Escupo, torno a veure sang. Se m'ompla l'estómac d'histeria, m'acaricio el braç. Corro a mirar la data i efectivament: els patrons temporals es repeteixen, cada dia em dissocio amb més facilitat. Se'm condemna en una sala, feta per mi, dirigida per mi, sóc culpable. Tinc la pell de gallina, els ulls plorosos i buits. Baixo l'escala, compto esglaons, em fusiono al sostre. Caic, m'aixeco i torno a pujar. Ara, surto a fora. És fosc, profund; em congelo els pulmons però poc m'importa realment. Les poques llums que veig són lluny, tant lluny que a l'aclucar els ulls desapareixen. El silenci es trenca de tant en tant amb la meva respiració forçada. Se'm formula la pregunta, busco veure'm reflectida en qualsevol lloc, però no em trobo. M'he fet camí amb els fragments que em formen, al final del sempre arribo sense res.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

lainadrade

2 Relats

0 Comentaris

466 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
tràgica, solitària, poc més..

Últims relats de l'autor