Cercador
Ningú no ha plorat mai per nosaltres!
Un relat de: BarbagelataComentaris
-
I que n’és de dur l’oblit. [Ofensiu]Eloi Miró | 06-04-2013 | Valoració: 10
Realment l’oblit de les persones és un dels sentiments més angoixants... a vegades ens sentim malament perquè sabem de quelcom que va passar fa molt anys, o no tants, i el més dur pot ser imaginar que les persones afectades no sàpiguen que mai ningú els ha recordat o els ha plorat. Un exemple el trobo en el tsunami del 2004. Nombroses víctimes d’una catàstrofe que tanta i tanta gent no n’ha sigut conscient del patiment que es va arribar a viure. (El més segur és que molta gent ho veiés per la televisió mentre sopés i digués: ostres pobre gent. Però ja està, res més, i realment les persones que ho van patir eren i són humans com nosaltres, i de la mateixa manera com els hi va passar a ells també ens podria haver passat a nosaltres... de fet no sabem el que el futur ens prepara)
Gràcies pel teu petit relat perquè m’ha fet refleccionar.
Salutacions
Eloi
l´Autor
Últims relats de l'autor
- EN DILLUNS, UN ZOÒNIM
- EN MANEL ÉS MORT!, o a la recerca del concepte d'"amistat"
- Andarec per les Roques del Tit (12/10/2020)
- Andarec fins a la cala Donzell de Montgó (05/10/2020)
- Andarec per la gola del Fluvià (28/09/2020)
- Moment d'ira, entre Caminant i Ombra
- El destí de l'ombra
- El Caminant i les deixes
- Apologia, assagística, de l’assaig, 3
- Apologia, assagística, de l’assaig, 2
- Apologia, assagística, de l’assaig, 1
- Els gestos de l'Ombra
- FER COM A GRÈCIA?
- De les cendres, si cal, recuperem el dinar
- Idealisme i realisme, i procés sobiranista