Nina insignificant

Quin serà el camí
que em portarà a tu?
Depèn del destí?
Està tot perdut?

A vegades pens.
Tanc ben fort els ulls,
sobre el llit m'ajec
i el meu cor em du

a mons paral·lels
lluny d'aquest dolor,
on amb tu m'assec
i d'allí no em moc.

Amb tu visc mil vides,
amb el teu amor,
lluny de les ferides
fetes en el món.

En un món estrany
on som una nina
insignificant
de dubtes vestida.

En un món real
on totes les nits
t'estim dissenyant
camins per sentir

què es sent besant
a aquell que somic,
estim, bes i abraç
damunt del meu llit.