Neu i felicitat

El silenci em desperta. Obro els ulls lentament, encara no s'ha fet clar del tot. M'aixeco del llit i miro per la finestra. Tot el paisatge és blanc i continuen caient flocs de neu tranquil·lament, portades pel vent amb harmonia, com les millors de les melodies que puguin existir. Somric contenta i innocent com una nena petita que mai ha vist nevar.

De sobte tot una colla de nens surten a fora. Han aparegut del no res, com si fossin follets del bosc. Es tiren boles de neu i fan ninots. La seva alegria se'm contagia de seguida.
El timbre del telèfon em sortir dels meus pensaments al contemplar l'estampa nevada.

Agafo l'auricular i a l'altra banda de la línia i aquella veu que tan conec em diu molt dolçament: t'estimo.

Unes llàgrimes em regalimen galtes avall i la felicitat inunda el meu cor.