Neu i calma

Un relat de: sinsajo
Neu i calma dalt del cim,
sol brillant a la carena
neix el dia blanc i prim
marxa ja la lluna plena
Neu i calma dalt del cim.

Neu i calma, trist hivern
lentament el temps hi passa
tot ens sembla quasi etern
tot mandrós un núvol passa
Neu i calma, trist hivern.

Neu i calma, soledat
res destorba les alçades,
és el vent un convidat
que les deixa ben glaçades.
Neu i calma, soledat.

Neu i calma, rius avall
tot fondrà la primavera.
Baixa l’aigua al capdavall
que regarà l’olivera.
Neu i calm, rius avall.

Neu i calma dins el cor
M’acompanya per la vida
il•lumina la foscor
Dalt dels cingles em convida
Neu i calma, rius avall.


Neu i calma dalt del cim,
altre cop la lluna brilla
a la nit que tots gaudim
arriba nua i senzilla
neu i calma dalt del cim.

Comentaris

  • Imatges blanques d'hivern[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 22-04-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim el teu poema.

    D'una mètrica excel·lent i unes imatges del silenci que ens porta l'hivern i el renéixer primaveral.

    Fantàstic


    Jordi.

l´Autor

sinsajo

1 Relats

1 Comentaris

326 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor