Negre i roig

Un relat de: Estartany

Com un projectil defectuós
Nat de la fàbrica de mentides
Sortires disparat de rebot
Sense lloc al joc de les cadires

Provares d'encaixar entre els corbs
Tot prenent i bevent les metzines
Que collies de l'hort on les flors
T'esgarrinxaven amb les espines

Com que el negre no era un color
que et pugués fer esquivar les ferides
vas canviar d'un plegat cap al roig
per lluitar contra les factories

Era cert, no hi havia raons
Per seguir produïnt injustícia
Tampoc era prudent restar com
Un espectador de l'avarícia

Comentaris

  • DOS COLORS ESTRANYS[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 23-11-2008 | Valoració: 8

    El negre té molt simbolisme, la por, la nit, la tristesa, el dol. I el roig es un color alegre, per ballar, per sortir, per gaudir, per escriure. T'ha sortit un poema molt bonic. Benvingut o benvinguda a relats, segur que ens seguirem trobant.

l´Autor

Foto de perfil de Estartany

Estartany

2 Relats

1 Comentaris

585 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Un estartany és una mata de bruc que ha sigut segada, però no s'ha tingut cura de fer-ho arran. D'aquesta manera, el tronquet punxegut que resta a l'indret esdevé un parany, que s'accentua quan queda amagat entre altres matolls que ningú no vol pagar. Cal estar alerta, doncs, si anem a fer un tomb a bosc. Cal resguardar les nostres cames de possibles ferides que posin en perill el nostre pas ferm cap endavant. No es pot badar i caminar alhora. Cada cosa al seu temps i, si us plau, si mai aneu a fer bruc, segueu-lo ben baix. Jo que me'n clavo algun de tant en tant, perquè no puc controlar la meva badoqueria, us n'estaré molt agraït. I, pel que fa a mi, pel que m'ocupa, em comprometo a educar-me de saber parar a badar, abans de donar consells de savi a ningú. La modèstia i la coherència també haurien de ser les mares de la ciència!

Últims relats de l'autor