NADAL ARRIBARÀ

reprodueixo aquí fragments d’un article de l'any 2017 (vegeu https://elpais.com/elpais/2017/09/20/planeta_futuro/1505937495_452873.html). “Fa 100 anys només un petit grup de dones a tot el món podia votar, avui són una immensa majoria. No ens hem de remuntar tant: fins al 1975 a Espanya un compte bancari requeria l'autorització d'un home. Unes 120 milions de vides de nens s'han salvat des de l'any 1990, principalment gràcies a les vacunes. Però les vacunes no salven vides, també les milloren. Segons dades d'Unicef, avui hi ha 16 milions de persones que poden caminar, quan abans dels anys vuitanta haurien quedat en una cadira de rodes per culpa de la poliomielitis. A començaments del segle passat la humanitat tenia una esperança de vida de 32 anys. Aquesta xifra va pujar a 52 als anys seixanta. I, des de llavors, no ha fet més que augmentar fins a assolir els 72 actuals. Les vacunes, el sanejament i la higiene tenen bona part de la culpa d'aquest fenomen. Avui l'11% de la població està famolenca, davant gairebé el 15% del 2005. La desnutrició en menors de cinc anys apunta una tendència molt més positiva: malgrat que encara la pateixen 155 milions de nens, la reducció des del 2005 ha estat de 6 punts (del 29,5% al 22,9%). Hi ha hagut avenços significatius en la reducció de l'extrema pobresa: fa 17 anys, el 35% de la població vivia amb menys d'1,9 dòlars al dia; avui representa el 9%. Tot i que és el primer pas per sortir de la misèria, sobrepassar aquesta quantitat no vol dir superar-la. En encendre les notícies pot semblar el contrari, però el món avui és menys violent que en pràcticament qualsevol altra època coneguda. Les estadístiques mostren que estem en una era amb el menor nombre d'homicidis des de l'any 1300. Les guerres maten ara menys persones que gairebé en qualsevol moment de l'últim segle. La dada negativa és el terrorisme, que sí que arriba a les seves cotes més altes des que va començar aquest fenomen. Però no als països occidentals, com es podria percebre pels últims atemptats a Europa.
El món té reptes seriosos als quals donar solució en els propers anys per evitar-ho. El canvi climàtic sens dubte és una de les amenaces més grans que planen sobre el planeta, però n'hi ha moltes altres. També en salut: encara que anem guanyant la lluita contra les malalties infeccioses, inclosa la sida, les no transmissibles van guanyant terreny i la resistència als antibiòtics amenacen anys d'avenços. La crisi dels refugiats continua augmentant i els Estats no semblen donar la resposta adequada. Si no continuen els esforços de la comunitat internacional (ja sigui des del punt de vista econòmic, diplomàtic o polític), moltes d'aquestes millores es poden frenar, fins i tot revertir-se. Però la humanitat té a la mà que no sigui així.”

Per desgràcia, les festes de Nadal s'han convertit en la gran hipocresia del món occidental. Ara, jo m'ho prenc com un dinar o dos, Nadal i Sant Esteve. I prou. Compraré un regal per la meva fillola, un per la dona i un altre pel pare. I prou. M'agrada l'hivern, el gaudiré i no miraré gaire les notícies. Sigui com sigui, gaudirem aquestes festes de la millor manera personal possible, sense excessos. El que estan fent els israelian i la timidesa d'Occident és fastigós. Una abraçada.

Aleix
s a

Has redactat una problemàtica sobre el món i les seues conseqüències pels diners.
Realment és molt trist, perquè la vida és així. Tot porta als diners.
Cordialment.
Perla de vellut

Molt trist perquè és real.
Amb total cordialitat