MÚSICA I MENTIDES

Un relat de: MariaM
Carta a la meva mare.
.”.. Ara sóc a Nôtre Dame. Música d’orgue. La llum del capvespre penetra pels vitralls de les finestres. Em pregunto cap on va. La petita i silenciosa veu del meu jo interior, sembla que avui em parla, cap el passat i, després, cap el futur. Continua sonant l’orgue; l’ofici de vespres, i ploro. Torno a retrobar la meva ànima, que no sé on estava. La vaig trobar una vegada a l’hospital, recordes?
Possiblement, no. La nostra relació d’aleshores era inexistent; la anormalitat, que fóra avui, en aquella època era el normal. Època fosca, de secretismes, on el que imperava era, bàsicament, el què diran i el quedar bé. De mica en mica he evolucionat; la societat en general, ha evolucionat.
També a tu t’arribarà el moment, no sé quan; quan te n’adonis de què viure és confiar, malgrat tot, i de què els somnis són quelcom de necessari per a la vida. Saps prou bé, a la teva manera es clar, que no tots els nostres somnis són sants, veritat?. A vegades no són sants, ni convencionals, però, això no perjudica ni canvia la meva ànima fonamental; potser algun dia hi creguis i llavors les meves fantasies, els meus neguits o desigs ja no et preocuparan.
Quan estic lluny tot és encantador, com era abans i sempre, quan jo t’era totalment devota, i te’n sóc, malgrat que la meva vida ens hagi separat. Res no ha canviat. T’estimo com sempre, mare.”

Acabo d’escriure la mare. Demà tinc tête a tête amb en Pere i li farà arribar. Estic asseguda al sòl de la cel·la i miro cap a la finestra; enlloc de vitralls de colors hi ha uns barrots que m’obliguen a recordar on, realment, em trobo. Com si l’estada a la presó es pogués oblidar!
La música de l’orgue, imaginari, tanmateix, s’escampa en el meu interior, omple la meva ànima de “revolucionària”; de mentidera i transgressora seria més exacte, però, no me’n sento. He dit i he fet, allò que, tal vegada, no s’esperava de mi i prou.
El sol , ja esmorteït, enfila el camí cap a la posta, cap el futur, el meu.

Comentaris

  • Vaja futur...[Ofensiu]
    MariaM | 05-03-2019

    Gràcies pel teu comentari, celebro que t'hagi agradat, i voldria pensar que també sorprès. Una abraçada.
    MariaM

  • Vaja futur...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-02-2019

    M'ha agradat com ho expresses aquest relat tan especial, on la música és sols un record, doncs et trobes a la pressó... per culpa de les mentides.
    L'has escrit d'una manera que sembla molt real.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: