Murs

Un relat de: Albada,Albages
Després dels teus murs inexpugnables.
Resto. jo.
com si el temps no es poses en moviment.

Aturada com la pedra freda, buida i sense imatge
Aturada com la roca esperant l'enderroc
Aturada com l'amistat fallida d'un temps llunyà
Aturada i veritablement angoixada.

Angoixada per ja no poder sentir la teva veu,flonja.
Angoixada per no saber jugar.
Angoixada pel regust agre del nostre Adéu
Angoixada i nua .

Nua de Batecs de cor novell
Nua de desig foll i latent
Nua de no saber que sentia així.
Nua,Aturada i Angoixada.

Després dels teus murs indòmits.
Quedo jo.

Rocio Azabal Martin.

Comentaris

  • Re: Molt bonic[Ofensiu]
    Oke | 12-12-2013

    Gràcies, Albada, per passejar i aturar-te al meu aparador. No et sabrà greu si et dic que em fa content que hagis plorat en llegir la carta, oi? Una alegria mesurada, en tot cas.

    Endavant amb aquesta passió en vers que vius, escrius i ens regales.

    Una de ferma!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Albada,Albages

Albada,Albages

4 Relats

3 Comentaris

1669 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor