AIXÍ, SÍ

Un relat de: Albada,Albages
No vull, morir sense tastar el teu alè.
No vull, marxar sense ensopegar dolçament
amb la teva pell nua, resseguir-te pam a pam
de dalt a baix, de dreta a Esquerra.

Suaument m'aixecaré per veure't la cara.
Si sents com sento jo i et faré un bes al mugró.
M'excitarà sentir el teu gemec d'estar bé.
Quedaré endinsada en tu, un moment.
El temps suficient per llepar-te els llavis.

Després petó a petó, tot anirà rodat.
Nuaré el teu cos.


Em despullaràs, cavalcaré
Com mai ho he fet, de tant en tant descansaré
Per respirar, cridant els nostres noms mil vegades

No, parís!.No parís!

Tu amb un sol alè, em diràs Oh nena que bé!
Em voldré fondre i esmorteïda.
Lliscarà tot per les meves cames.
La teva cara tindrà un somriure.

No vull morir sense saber que és tastar-te
No vull marxar sense quedar-me adormida
de cansament vora teu i desitjar
que els nostres ulls ens enlluernin

Així és com imagino trobar-nos
Així és com vull veure't.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Albada,Albages

Albada,Albages

4 Relats

3 Comentaris

2263 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor