Cercador
Morir a Normandia
Un relat de: sants78Han fet de mi una bandera
i onejo la meva sang
a un cel que els homes
han fet negre.
Bufen els somnis
i aixequen la pols.
Criden els vents
i fan callar el món.
Udolen,
udolen les negres goles
de formigó bastides
a temps passats,
a records i oblits
guardats sota terra.
I els penya-segats riuen amb les ones
de la petitessa de les formigues
i formiguers.
Però el mar és blau,
com el cel.
La sang s'esgota
i quan deixa de brollar
torna a on ha d'ésser
a venes, cors, artèries.
Comentaris
-
Felicitats![Ofensiu]nuriagau | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs? -
PERQUÈ ÉS DIFERENT...[Ofensiu]Noia de vidre | 02-07-2007 | Valoració: 10
perquè no segueix model estètic i per a mi original manera de posar fi, d'acabar i de dir-ho...
mestre ;)
un petonet -
Contemplant el pati[Ofensiu]Sergi Elias Bandres | 22-05-2006 | Valoració: 9
M'ha agradat sobretot el principi. Poèticament té bona qualitat, però jo crec que la sang no torna.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
497754 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal