Cercador
Mona Lisa
Un relat de: BaiascaMona Lisa somriu,
somriu al despertar.
Al despertar, dissimular!
Dissimula un gemec,
gemec profund,
profund de tant estimar.
Estimà amb tota l'ànima,
ànima entregada,
entregada i regalada.
Regala un somriure,
un somriure Mona Lisa!
Mona Lisa no pot.
No pot perquè es mor.
Mor el seu interior,
el seu interior el cor.
Cor d'acer,
acer i pesa...
Pesa...
Pesa i mata,
mata i estampa,
estampa un somriure.
Somriure gelat,
gelada està la seva sort.
Sort! I promet.
Promet que mai,
mai,
mai plorarà,
plorarà ni sentirà.
Ni ja sents Mona Lisa.
Mona Lisa somriure,
somriu al despertar.
Al despertar, dissimular!
l´Autor
84 Relats
202 Comentaris
97647 Lectures
Valoració de l'autor: 9.34
Biografia:
La vida son casualitats i oportunitats que has d'agafar al vol.Igual que les inspiracions.
Ja fa temps que intento atrapar-les totes.
Casualitats, oportunitats i inspiracions.
Totes son filles d'una mateixa cosa.
La Vida. I l'Amor.
http://yasminacapo.blogspot.com
Últims relats de l'autor
- Vidaclip. O l'evasió de la realitat.
- Un dia de pluja de més...
- Remolins
- DiscoDeathDance
- Uns espaguetis amb xocolata de més...
- Una punxa... ah!
- Uns ulls verds de més...
- Unes quantes xibeques de més...
- Silenci
- Quan somio desperta...
- Ciao
- El que he après d'un "fantôme"...
- Un fantôme...
- Tinc talls als peus...
- El xiulet de l'arxiu de paraules tristes