Mona Lisa

Un relat de: Baiasca

Mona Lisa somriu,
somriu al despertar.
Al despertar, dissimular!

Dissimula un gemec,
gemec profund,
profund de tant estimar.

Estimà amb tota l'ànima,
ànima entregada,
entregada i regalada.

Regala un somriure,
un somriure Mona Lisa!

Mona Lisa no pot.

No pot perquè es mor.
Mor el seu interior,
el seu interior el cor.

Cor d'acer,
acer i pesa...
Pesa...

Pesa i mata,
mata i estampa,
estampa un somriure.

Somriure gelat,
gelada està la seva sort.
Sort! I promet.

Promet que mai,
mai,
mai plorarà,
plorarà ni sentirà.

Ni ja sents Mona Lisa.

Mona Lisa somriure,
somriu al despertar.
Al despertar, dissimular!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Baiasca

Baiasca

84 Relats

202 Comentaris

97647 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
La vida son casualitats i oportunitats que has d'agafar al vol.

Igual que les inspiracions.

Ja fa temps que intento atrapar-les totes.

Casualitats, oportunitats i inspiracions.

Totes son filles d'una mateixa cosa.

La Vida. I l'Amor.

http://yasminacapo.blogspot.com