Cercador
Moià; Catalunya, Comerç, Country !
Un relat de: Antonio Mora VergésFèiem cas a la Dolors del Country Moià, i el dissabte 27 de setembre de 2.008, enfilàvem la carretera que ens portaria des del nostre Vallès fins a l'altiplà; d'aquí al llarg dels segles han sorgit figures essencials alhora de configurar la Catalunya d'avui.
S'afegia al grup de Castellar en aquesta ocasió el Pedro, de forma que anàvem : la Rosa , la Vicki i la Maria Jesús en representació del sexe femení, i l'esmentat Pedro i jo mateix quan al sexe dèbil.
Esperaven com en l'anterior sortida a Viladecavalls, un petit tastet històric, que faríem en aquesta ocasió a Castellnou de la Plana, actualment un gran casal gòtic que hom troba a les envistes ja de Moià, a la dreta de la carretera C-59. Els seus constructors i propietaris, la família Planellas, foren Senyors feudals de la contrada, amb els títols - entre d'altres . de Baró de Granera, Talamanca, Calders, Rodors ,... i és fama que la frase " de Granera el dimoni n'era " sorgí arrel d'alguna de les seves facècies. L'any 1384 Moià va retornar al domini reial mitjançant una redempció pecuniària, i va ésser declarada "carrer de Barcelona"
Arribaven a la Plaça Major, amb catalana puntualitat, i comprovaven satisfets que juntament amb Castellar del Vallès, havien respost a la crida, Manresa, Granollers, Taradell, Manlleu, Terrassa, Sabadell, Sentmenat, el grup de Moià amb les seves samarretes taronja, i moltes persones a títol particular, que mantenen amb aquesta Vila per demés cordial una relació d'antic. Comptava per damunt de dos-centes persones ballant alhora, sens dubte la màxima capacitat d'aquesta Plaça.
La Vila amb totes les botigues obertes, dissabtes i diumenges, és un pol d'atracció que activitats com aquesta, augment i/o consoliden. Els de Moià en saben de fer negocis !
Gaudíem a cor que vols, del lloc, del temps i de la musica !
Obligacions del tot ineludibles amb el grup de Castellar del Vallès, ens feien plegar abans de l'hora d'acabament , i ens acomiadàvem dels amics de Moià fina una nova ocasió, que desitgem propera.
No podíem però marxar amb les mans buides, oi ?. Efectivament, ens fèiem amb un bon formatge d'ovella de Montbrú. Moià, és el paradís de les delicatessen !!!!
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6916 Relats
1201 Comentaris
5447382 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME