Mirant els teus ulls

Sovint hi penso i crec que realment ets un somni,
que és totalment impossible poder omplir la meva vida,
i jo, com una estúpida pensava que res tenia sentit,
no sabía com explicar-me, era com una petita de 10 anyets.

Pensant i pensant, trovaba la solució i m'adonaba del que estaba vivint, m'estaba enamorant inconcientment,
cuan entrabes i et ficabes al meu costat, no podía girar-me a mira't, era impossible mirar aquells ullets blaus,
hem sentía tendra cada cop que hem giraba,
i jo, desde el meu cor, desitjaba no ser allí...

La teva mirada hem feia mal,
hem feia sentir dolor, hem cremaba la pell,
temía en morir d'amor de veure els teus ulls,
sentía un foc inmens que hem feia mirar més enllà de la nostra amistat, però no, no, no podía trencar el lligam tant fort que teníem, i ho vaig trencar, no ho vaig evitar...

Vaig ser feble, i en el primer petó,
vaig veure la meva vida en un film,
com un aire molt fred creuà els nostres llavis,
i les teves mans hem feien mal, encara les tinc clavades a la meva pell, però deu meu mirar-te, no ho puc fer,
cada cop sóc més i més feble mirant els teus ulls,

I jo, només prego per no morir d'amor...