LA VIDA DESDE L'INTERIOR

Això de viure sempre tancada, es fa pesat i no hi ha diferents olors, casi bé mai hem puc divertir, sempre dins de la meva mare ficadeta, i quan ploro ningú es responsabilitza de mi, només sento veus que crec que algun dia els hi podré ficar una cara, si si, una cara coneguda.

Tinc l'aliment de la meva mare, ella és qui hem subministra el menjar així no passaré gana, desitjo poder ser fora de la mare i menjar el que vulga, això d'estar aquí soleta se'm fa pesat, l'únic bo d'estar aquí dins es que pots dormir sempre que vulguis, hem sento molt comprimida i solitària dins d'aquest infern, no poder tenir aire pur i saber quin color tenen les coses i com sonen les notes de la música o poder sentir el tacte d'una persona, no ho tinc aquí al ventre de la mare, només puc sentir l'escalfor d'ella i en certa manera sé que m'estima, desitjo sortir i poder desenvolupar els 5 sentits que restaran dormits 9 mesos.

Sé l'olor d'ella, la sé, perquè he d'estar molt temps dins d'ella, només espero poder sortir aviat...