Mirada enganyosa

Diria que el juliol
i aquesta tarda que mor,
si no fos pels meus presagis,
fan de bon reviure
a la fresca.

Diria que la tarda,
si no fos perquè conec
el fons de la teva mirada
enganyosa,
si no fos pel secret de la teua mirada
enganyosa i clara,
fa de bon reviure.

Abans que siguis l'ombra
dels meus presagis
que no diré,
a la fresca d'aquesta tarda,
en la solitud dels pensaments,
em reinventaré.

I esperaré l'alba
nedant amb calma
fins una altra cala.
I serà un viatge llarg,
d'aigua salada,
entre la nit estelada,
la lluna estranya
i una tristesa amarga,
tota amarada de plany,
ara més fosca, ara més clara,
tendrament esperançada.