mira al cel

Un relat de: marta_bcn

Vaig obrir la porta i em va dir:
-De veritat, cada dia tornes més tard!
-I jo què vols que hi faci? Vinc quan puc.
-En comptes de quedar-te petant la xerrada amb els teus amics a la porta podries venir cap a casa directament, no? Saps que m'agrada dinar d'hora!
-Pensa el que vulguis...què hi ha per dinar?

Vam estar xerrant tota l'estona, em va estar explicant com va ser la seva juventut i la seva vida abans de conèixer-lo. Després vam canviar de tema i vam acabar discutint. Al final, ens vam donar dos petons i vaig sortir per la porta.

Vaig arribar a casa, em vaig fer un cafè i me'l vaig prendre mig estirada al sofà, amb el televisor encès, però sense mirar res en concret. Quan me'l vaig haver acabat ja era hora d'anar a fer les classes de cada dimarts als nens de Sants. Vaig tornar tard, vaig sopar, vaig fer la feina que havia d'entregar a l'endemà i em vaig ficar al llit. Sota el coixí hi havia un sobre en el que posava: Judit. El vaig obrir i deia...


Mira al cel, tu que pots. Fes-ho per mi. Saps que no puc. Obre els ulls ara, abans que no sigui massa tard. Només puc veure els meus records dins la foscor. Recordar la meva infància, com vaig conèixer el teu avi, el casament...També puc veure el naixement de la teva mare, del teu tiet, el teu... la vostra infantesa, la vostra juventut... ho puc veure, sí, però amb un fons negre.

Lluïta, Judit, lluïta. Lluïta per tot allò que vulguis aconseguir, no et rendeixis mai, ningú no farà les coses per tu. "Caure està permés, aixecar-se és una obligació", recorda-ho sempre. Intenta ser feliç, no siguis materialista i aprecia els petits detalls. Viu cada instant com si fos l'últim. La vida és un tren que només passa una vegada i el seu trajecte és molt curt encara que no t'ho sembli.
Estàs en una edat complicada, Judit. Ara tot t'afecta molt. Petits problemes et semblen que no tenen solució, però realment, la tenen al seu darrere. No et prenguis tant a pit aquests problemes, perque a mesura que passi el temps t'adonaràs de que són insignificants si els compares amb els que et pots trobar en un futur. Fes cas del que et digui la mare o l'avi, i de tothom que es preocupi per tu. No t'emprenyis quan et prohibeixin alguna cosa o quan et renyin, tan sols volen lo millor per a tu.

Estima i deixa't estimar. També estima't a tu mateixa, sino serà difícil que t'estimin. Estima encara que no sigui correspós, estima quan ho sigui. Digues sempre el que penses i expressa els teus sentiments i les teves emocions. D'aquesta manera t'estalviaràs malentesos i remordiments, i, segurament et treuràs un pes de sobre i et sentiràs lliure per no haver d'amagar res del que sents. Continua escoltant i animant a aquell qui ho necessiti com ho has estat fet fins ara. La gent t'ho agrairà. Mai no saps quan ho pots necessitar tu. Aprèn a empassar-te l'orgull i a perdonar a qui realment ho senti. Vigila i no et deixis influenciar pels altres.
Tampoc no deixis de fer coses que realment vulguis fer i que creguis que valen la pena, pel "què diran".

Estudia una carrera, i també estuida idiomes, així t'obriràs moltes portes encara que totes van a parar al mateix lloc: un treball. Si estudies tindràs l'oportunitat de treballar en allò que vols o que t'agrada.
Cal que sàpigues que la vida és una cadena: per poder viure has de treballar. Però a part de treballar has de saber viure, saber disfrutar de cada moment i treure'n profit. A la vida no tot són flors i violes, també hi ha moments durs i difícils, però has de ser forta i sortir endavant de qualsevol situació. Ajuda i deixa't ajudar.

Quan llegeixis això jo ja no hi seré. Hauré passat a millor vida, com diu la gent. Sé que per a tu serà difícil. Però sobretot, pensa en l'avi, ajuda'l i estima'l com m'has estimat a mi, dóna-li forces per continuar endavant, segueix pendent de les seves pastilles i de les seves visites médiques com ho has estat fent fins ara. Sé que tirareu endavant.

Per últim et vull dir que t'estimo moltíssim, que et portaré dins meu vagi on vagi, continua així.

T'estimo,

Marta.

PD: Mira al cel...

Comentaris

  • endins, i endavant[Ofensiu]
    fill de les ombres | 26-09-2006

    mira el cel, però compte de no entrebancar-te, mira endins, busca i troba els tresors que hi portes i mira endavant, cap a l'horitzó que dictamini el cor que et batega a dins.

    fins aviat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

marta_bcn

4 Relats

7 Comentaris

3384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Últims relats de l'autor