Cercador
Em mires...
Un relat de: marta_bcn- Compartir:
Em mires i t'escolto
Quantes preguntes, tantes respostes...
Lluny l'un de l'altre
On has estat?
Dius que no m'has oblidat, que no m'enganyes
Que sóc allò que havies desitjat
Que vols que estigui al teu costat.
T'he de creure?
Després d'anys sense saber de tu
Pensava que res podia tornar a ser com abans
Em deies que no es destruiria
Que malgrat la distància,
Res no canviaria
"confia en mi!"
Ara et tinc al davant
Tot és tant diferent...
Ha estat el pas del temps
On és aquella complicitat?
I les hores sota el fanal?
Només són records,
Records que no tornaran.
Comentaris
-
Hola!![Ofensiu]Àfrika Winslet | 26-09-2006 | Valoració: 9
Ei Marta, m'agrada! Sí, unes sensacions que tots hem pogut sentir algun cop ben explicades. Un poema senzill però amb ritme, d'aquells que enganxen, i amb unes bones preguntes retóriques.
Benvinguda a RC, t'animo a seguir escrivint perquè de ben segur podrem llegir coses bones ;)
Petons! -
i tu? cap on mires?[Ofensiu]fill de les ombres | 26-09-2006
el passat a voltes torna a trucar-nos la porta, sobretot quan veiem el futur emboirat i el present massa difícil... la qüestió és cap on estem mirant nosaltres.
endavant, sempre endavant, amunt, sempre amunt
-
es dur ...[Ofensiu]ITACA | 22-09-2006 | Valoració: 10
Un relat molt ben trobat, i és que expresa molt be el mal que fa el pensar que res tornara a ser com abans, el dolor que causa que algú torni i saber que no pot seguir com abans ...
Molte be ^^
ITACA