Metges

METGES

Com tots sabeu la salut és un dels bens més preuats d'aquesta vida. Aquells qui perden aquest bé, per mala fortuna, tenen el recurs d'anar-se a visitar amb els metges per tal que aquests, amb la seva sabiduria sobre les malalties i les morbositats que afecten els humans, intentin restablir el seu benestar físic amb algun remei o medicament. Alguns però hi acudeixen més per restablir el seu benestar moral i espiritual que el seu benestar físic confonent la figura del metge amb la del rector del poble al qual antigament confessaven la seva vida i pecats.
Ara que parlem de metges, no us sembla que són un col·lectiu ben peculiar i fins i tot a vegades "molt peculiar"?
Sovint m'he preguntat perquè els metges s'han d'expressar amb unes paraules tant estranyes. Més d'una vegada m'he imaginat que el què no volen és que l'altra gent sàpiga de què estan parlant així que s'han inventat un llenguatge propi i indesxifrable per a la resta de mortals. L'il·luminat que es va inventar aquest llenguatge si en devia tenir poca de feina perquè bé que s'hi devia entretenir per trobar mots tant rars. I si no em pregunto: perquè un refredat dels de tota la vida acaba sent una rinosinusitis aguda amb otitis serosa idiopàtica i un mal de panxa normal i corrent, o el què és el mateix, un pet entrevessat, acaba amb una abdominàlgia còlica no peritonítica i criptogenètica? Cal realment complicar tant la definició d'una malaltia tant simple? Té aquest fet alguna explicació lògica?
Jo, sincerament, penso que com més lletres té el diagnòstic més en deuen poder cobrar. Segur, vaja, perquè quan vas a la privada tinguis el què tinguis mai te'n surts amb menys de quaranta lletres per diagnòstic que són les mateixes que has de demanar a la caixa d'estalvis per poder pagar la clatellada que t'acaben d'engaltar per la visita i les proves que t'han fet perquè, això si, proves sempre se n'han de fer. Vaja quin altre repertori aquest de les proves! Ells no en diuen només proves sinó que en diuen proves complementàries. És clar: així et poden complementar la factura de la visita amb uns quants zeros més per si no n'havies tingut prou. Al final resulta que amb tantes lletres t'endeutes tant que l'entitat bancària t'embarga la nòmina i el pis per impagat i estàs tant preocupat per veure com te'n surts que t'oblides del què et feia mal així que, quan tornes a la visita de control i respons que ni te'n recordes del mal que tenies abans de l'embargament, els facultatius arriben a la conclusió que t'han curat però que caldria fer un seguiment per si de cas apareguéssin complicacions. Un seguiment per si hi ha complicacions? Què pretenen, seguir-me a veure com me'n surto amb els del banc per tornar-me a visitar (o més ben dit atracar) i complicar-me encara més la vida si això és possible?
Mireu si els agrada enrevessar les coses que a un amic meu, que era bastant curt de vista, li van dir que l'havien d'estudiar i que li haurien de fer una oftalmoscopia indirecta amb bloqueig pupil.lar bilateral. Què passa, que no en saben prou que l'han de fer indirecta o és que tenen por de no haver marejat prou al pacient amb el nom de la prova que cal bloquejar-lo bilateralment? Per si això fós poc aquest cas, a més, va acabar malament perquè al final li van haver de fer una rectosigmoidoscòpìa per arreglar el problema (per cert, què deu ser una rectosigmoidoscòpia?) i aquesta sí que li van fer directament i sense gaires contemplacions. Jo no sé si aquest és el procediment habitual per graduar-te la vista. Només sé que des d'aquella prova el meu amic segueix molt curt de vista, passeja com els ànecs i no s'atreveix a tossir gaire fort a causa d'una incontinència greu de l'esfínter anal extern així que em sembla que res de bo li devien fer.
A més de complicats i enrevessats fixeu-vos que també utilitzen mots per suavitzar el significat de les coses que es podrien interpretar com a vulgars o grolleres perquè apart de cars, fins si que ho són. No us adoneu que d'allò que tots fem de tant en tant i que té un nom ben clar i català ells n'anomenen defecar? Què es pensen, que així potser fa menys pudor? Doncs que s'acostin el dia que el meu cosí hagi menjat faves a la cassola i seques amb botifarra perquè quan hagi "defecat" us asseguro que les seves narius no flairaran pas ni aigua de roses ni flors de lavanda precisament.
Seguint amb la finura i la delicadesa, o de vegades més que finura se'n podria dir cinisme: no us heu adonat que dels seus fracassos professionals en diuen èxitus (no s'ha de ser barrut per dir-ne èxitus d'un pobre difunt?) Jo des que ho vaig saber quan vaig al metge intento averiguar si n'ha tingut gaires d'èxitus d'aquells i si arribo a la conclusió que n'és més aviat exitós de mena toco pirandó de la consulta sense més compliments no fos cas que "l'èxit" m'arribés més aviat del què Nostre Senyor, en la seva gran sabiduria, em tingui reservat i féssim Pasqua abans de Rams.
Reconec que sort en tenim d'ells quan anem faltats de salut però beneït sigui aquell qui mai està malalt perquè mai haurà de caure a les mans dels... metges!