Sorpresa

Un relat de: FRANCESC SOLÀ I ROIGÉ

Portava una temporada ben atrafegat així que vaig decidir que seria una bona idea passar una tarda que tenia lliure a la fresca anant a prendre un cafè a una terrassa d'estiu. Havia començat a llegir un llibre sobre una història d'amor d'aquelles que fan posar la carn de gallina quan vaig veure a la taula del costat una noia que, com jo, tenia aspecte d'anar sola. Les mirades es varen creuar casualment. Em somrigué i va continuar mirant-me fixament. Jo no sabia què fer: si m'hi apropava molt llençat potser pensaria que només buscava sexe ràpid i si no ho intentava potser passaria per davant meu, sense pena ni glòria, la única oportunitat que em donaria la vida de tenir una experiència com aquelles de les pel·lícules de cine. Vaig abaixar la vista i, mentre rumiava com fer-ho, una mà es posà sobre la meva espatlla: era ella i volia saber si podria seure una estona a la meva taula i gaudir de la meva companyia. Li vaig dir que sí mentre pensava que el senyor estava fent una obra de caritat en la meva persona ja que donava pa a qui més necessitat en tenia.
Ella tenia un no sé què que la feia molt interessant. Portava el cabell curt i una combinació de pantaló i camisa que li donaven un aire una mica masculí però que li quedava molt bé. El temps va passar depressa i de forma molt agradable així que vam decidir anar a sopar plegats per tal de continuar la conversa. La vetllada es va fer curta. Era una noia perfecta de manera que vaig començar a creure en els miracles divins. A l'acabar les postres i mentre fèiem el cafè ens vam mirar fixament als ulls, amb picardia. Tots dos sabíem com acabaria la nit si ens seguíem mirant d'aquella manera.
Vam anar a la caseta que ella tenia aprop d'allí. L'habitació era gran i amb un llit d'aquells antics, molt alt i amb el capçal de barrots. La llum era tènue i la música de piano i violí que havia posat era molt relaxant. Em sentia com en un somni dolç i encisador. Semblava que el llibre que llegia al cafè es feia realitat però tot d'un plegat vaig trobar que no podia apartar els braços de la capçalera i al mirar els meus canells vaig veure que m'havia lligat amb una corda al barrot més gruixut. Una suor freda em va començar a baixar pel front i desseguida vaig notar que em faltava l'aire i que tenia una crisi de taquicàrdia. No entenia res. De sobte vaig començar a pensar histèricament que estava en mans d'una psicòpata i que potser no en sortiria viu o, si més no, que no en sortiria sencer. En aquell moment vaig decidir que no tornaria a anar mai més al cinema a veure pel·lícules romàntiques amb trobades d'amor inesperat.
Ella em mirava fixament. Em mirava de forma lasciva i libidinosa llepant-se els llavis lentament. M'explicà que tenia una petita perversió: li agradaven amb bogeria els homes vestits amb roba interior femenina i li agradava adoptar el paper de sàdic sexualment dominant amb ells. Em va dir que només de veure'm al cafè, a la tarda, la sola idea de veure'm amb un sostenidor i unes calces amb puntetes de blonda l'havia mantingut excitada tot el vespre. El meu histerisme va augmentar de cop. No em podia creure tot el què estava sentint. No podia ser veritat!
Em resistia tant com podia a que em posés roba interior femenina de color vermell cridaner i un porta-lligues amb mitges negres fins a mitja cuixa acompanyades de sabates de taló d'agulla però no vaig poder evitar veure'm guarnit d'aquella manera. Em posà rimmel a les pestanyes, em pintà els llavis de color fúcsia i em posà una perruca rossa amb tirabuixons. No sabia si suava més per la por o per la vergonya de veure'm amb aquella fila ja que no entenia com algú es podia excitar al veure els pèls de les meves cames sortint per entremig del teixit de les mitges i els pèls del meu pit sobresortint pel sostenidor que, a més, em quedava tot arrugat ja que no tenia amb què omplir-lo. Tampoc no sabia veure-li cap mena d'erotisme al fet que la meva panxa, una mica prominent, descansés sobre la goma i part de la blonda de les calces que a més em venien petites i apretaven perillosament el meu escrot.
Ella seguia mirant-me i al respirar feia uns gemecs passionals. Deia que tenia ganes de fer-me mal mentre m'ensenyava un joc de cadenes i una mena de corda gruixuda que servirien per lligar-me encara més i fuetejar-me durant tota la nit. Ella seguia llepant-se els llavis amb deliri i em deia tota mena d'obscenitats. Realment era una psicòpata. I jo que l'havia trobada tant bufona!
Estava a punt de patir un col·lapse càrdiocirculatori. Maleïa el moment en que vaig decidir anar a fer un cafè. Tant de bo m'hagués quedat a casa estirat al sofà. I tant que m'havia avisat la meva mare que no parlés mai amb noies desconegudes!
Em va dir que anava a recollir uns altres instruments que de ben segur havien estat inventats per una ment recargolada i malaltissa i que desseguida tornava per començar el festival sadomasoquista que m'havia preparat.
En aquell moment vaig veure que amb les estrebades els nusos de les cordes s'havien afluixat així que vaig poder deslliurar els braços dels barrots. Vaig sortir pitant per una finestra i vaig enfilar carrer avall sense parar fins l'avinguda principal. Corria de puntetes ja que no estava acostumat a anar amb sabata de taló així que feia uns moviments de cadera d'allò més amanerats. Passaven alguns cotxes però cap d'ells s'aturava. De ben segur em confonien amb un travesti que buscava clients. Un camioner frenà bruscament i ja em veia salvat però a la que insinuà que amb gust faria més gran algun dels orificis naturals que tenia el meu cos de nou vaig sortir pitant i no vaig parar fins que la policia em va aturar i detenir per escàndol públic. Ja emmanillat i mentre em feien pujar al cotxe per portar-me a comissaria vaig veure el meu aspecte al vidre d'un aparador del carrer: duia els sostenidors a les aixelles, les mitges estripades i la perruca tota torta de manera que els tirabuixons em tapaven l'ull dret. El pintallavis ja decorava tota la meva cara suada i m'havia corregut el rimmel galtes avall. A més se m'havia trencat el taló d'una sabata i caminava tot ranquejant. La única cosa que seguia al seu lloc eren les calces amb puntetes de blonda però m'apretaven tant que pensava que a partir d'aleshores podria integrar-me a l'escolania de Montserrat sense por de desentonar gens ni mica.
Un cop a comissaria i després d'haver-me fitxat vaig haver de repetir la meva declaració infinitat de vegades. Al principi ningú em creia però més tard tot es va anar aclarint. Les rialletes per sota el nas dels policies i les brometes sobre el meu aspecte de Drag Queen atrotinada no van parar fins a mig matí quan finalment em van deixar anar sota la promesa que mai més em tornés a deixar vestir d'aquella manera.
Des d'aleshores sóc incapaç d'acostar-me a una noia per cap motiu i tinc malsons cada nit. El psiquiatra m'ha dit que tinc un shock post-traumàtic però que amb el temps i una canya em curaré. Espero que finalment així sigui però dubto que mai pugui oblidar aquella nit.

Comentaris

  • He rigut de debò[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 13-11-2008 | Valoració: 10

    Una "Faldas a lo Loco" però amb mala llet. El que més m'ha agradat, apart de la descripció del pobre home que busca dona com sigui, és el perfil d'ella. Un autèntic malson. Crec que ja no m'agradarà veure cap dona llepant-se els llavis.

  • Sens dubte...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-11-2008 | Valoració: 10

    el pànic deu trepitjar la sorpresa en uns moments com els que viu el teu protagonista. Una història entretinguda, amena i esquitxant els moments tràgics amb tocs d'humor que la fan divertida fins el final. Sembla que malgrat el shock postraumàtic, tot acaba bé, o al menys millor del que podia haver acabat.
    Veig que és el primer relat que ens convides a llegir, per tant felicitats i benvingut.
    Una abraçada

l´Autor

FRANCESC SOLÀ I ROIGÉ

2 Relats

2 Comentaris

1808 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor