Metamorfosi necessària

Un relat de: Rita O'Neal

Un treball inestable que et pressiona,
una societat que exclou i fa nosa
i per fi decideixes fer una cosa:
canvi de costums, d'espais, de persona.

El nou estil de vida t'obsessiona,
ets un cargol (amb casa?) i una llosa.
Vols distreure un xic l'ànima ansiosa
de trobar la pau que molts ambicionen.

Ja estàs fart d'acumular situacions,
d'haver d'escoltar i donar la raó
mentre tothom opina i no fa res.

I tothom va amb les seves pretensions
i sempre parlen de canviar el món
quan saps que hem de canviar nosaltres.

Comentaris

  • L'eterna incomprenssió[Ofensiu]
    joanalvol | 28-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha cridat el títol. He llegit el poema i comprovat que el teu sonet és un clam impotent vers els actes de l'home en la vida.
    Més que metamorfosi, cal transmutar. Però a nivell individual ja que tens tota la raó del món quan dius: "que parlen de canviar el món quan hem de canviar nosaltres".
    El món no pot anar millor, sense homes millors.
    Cal tenir paciència i allò que tu facis, és realment el que té valor.

    Ànims!
    Joanalvol

    Duplicat, he vist uns salts de paraules.

  • L'eterna incomprenssió[Ofensiu]
    joanalvol | 28-04-2008 | Valoració: 10

    cridat el títol. He llegit el poema i comprovat que el teu sonet és un clam impotent M'ha vers els actes de l'home en la vida.
    Més que metamorfosi, cal transmutar. Però a nivell individual ja que tens tota la raó del món quan dius: "que parlen de canviar el món quan hem de canviar nosaltres".
    El món no pot anar millor, sense hmes millors.
    Cal tenir paciència i allò que tu facis, és realment el que té valor.

    Ànims!
    Joanalvol