M'estiroliro

Un relat de: Epicuri

M'estiroliro.

Com puc jo,
fer un poema,
Un matí, que amb mi no puc


Endormiscat
esmaperdut
La boira rondant pel cap.

Desperta,
o no despertis;
Dorm pot ser una mica
La son?
Si.
He tingut malsons
Raons?,Química?
Tan me fá
soc aquí…
cal anar obrint camí

Amb suavitat i fermessa
anar desencallant, del temps la roda,
a veure si fent de rapsoda
la meva ment
la via troba.

O potser un encanteri?
¡ Ysquiblinxi,mori,mori!

La boira es va esbandint…

Au vinga vinga,

¡Je,je,je! …¡ja!…

Ja surgeix un flaire nou…

Leri,leri …fisanflou

Ara, ara…

¡Això ja es mou.!


¡¡¡¡BON DIAAAAAAAA!!!!


Comentaris

  • Un somriure...[Ofensiu]
    rnbonet | 27-08-2007

    ...especial, famolenc de xaranga i rima; flauta i xirinyola s'encomana en llegir el 'puemeta'.
    Visca l'alegria, l'humor valent i lúcid, el sant 'catxondeo'!
    Salut i rebolica!

  • mmm, ....[Ofensiu]
    OhCapità | 22-08-2007

    un bon dia molt especial, ... ja l'havia llegit, ... i em va copsar un somriure especial, ...

    mmm, ... gràcies per trovar-me a faltar, ...

    (quan disposi d'una mica més de temps, ... us llegiré amb més profunditat)

    OhCapità.

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

429135 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com