Més que els coloms del mirador

Un relat de: touchyourbottom
Silents àdhuc en el parrupeig i àdhuc en l'expulsar colomassa, els ocells contemplaven el mar, com estàtues. El fotopoeta enquadrà l'escena: els coloms, com esquitxos de pigments ben combinats amb el cromatisme de cel i aigua, serenitat i tristor afable d'aquella primera hora del matí. Unes quantes aus s'estaven sobre la barana blau marí en decadència del mirador; d'altres, al paviment humit que aquell dia no rebria insolació.
L'artista, admirat, esdevenia més mirador que no fotògraf. Mirador dels protagonistes del mirador en aquell moment precís. I ho celebrà fusionant-se en aquella imatge, avançant-hi amb lent sigil,per no espantar cap mol·lècula, i sense la màquina, que abandonà sobre una roca envaïda per preciosos fongs i un espai de reivindicatius missatges amb esprai.
L'home esdevingué part de l'escena: el mirador que s'integrava al mirador.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

161 Relats

76 Comentaris

26430 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).