Melisandra

D'esquena a la llum penetrant conduïa a recórrer els cabells enrinxolats de què la vida l'havia premiat, que amb dinamisme net, s'alçaven al vent inexistent mentre els raigs solars els comunicaven una brillantor infernal.

De mentres, paralitzada enfront tal bellesa, jo murmurava el nom que instants anteriors li atribuí en justícia al torrent de perversió que evocava. I quan allunyant-se de la porta va contemplar-me fixament, vaig erigir-me en un desig irrevocable i totalment perduda, vaig cridar-la fortament.