Cercador
Col·lapse isòbar
Un relat de: Albane- Compartir:
No volia avançar-me a allò que la vida com a flux em deparava però sentia que havia de prendre una decisió pel bé de la persona que estimava.
De mentres, seguia amb les obligacions de la rutina però fugia de la resta; temps en què em perdia en móns immòbils on poder soterrar la mirada. Ara bé, volia veure'm, veure'm nua però m'ho impedia la ment hiperactiva.
No importava l'aïllament que aconseguís en el procés, les preguntes no trobaven resposta i la bellesa de la nuesa semblava una utopia llunyana. Perquè d'entre totes les qüestions que em plantejava, l'essencial era com ordenar les vibracions cerebrals que em forçaven el silenci i, consegüentment, em regnava el caos més caòtic.
I és clar, tampoc oblidava que ella m'esperava, que esperava un ordre tant o més que jo però després d'un interval de temps considerable, resultava evident que començava a fatigar-se.
La pressió em matava. La pressió em mata.
De mentres, seguia amb les obligacions de la rutina però fugia de la resta; temps en què em perdia en móns immòbils on poder soterrar la mirada. Ara bé, volia veure'm, veure'm nua però m'ho impedia la ment hiperactiva.
No importava l'aïllament que aconseguís en el procés, les preguntes no trobaven resposta i la bellesa de la nuesa semblava una utopia llunyana. Perquè d'entre totes les qüestions que em plantejava, l'essencial era com ordenar les vibracions cerebrals que em forçaven el silenci i, consegüentment, em regnava el caos més caòtic.
I és clar, tampoc oblidava que ella m'esperava, que esperava un ordre tant o més que jo però després d'un interval de temps considerable, resultava evident que començava a fatigar-se.
La pressió em matava. La pressió em mata.