Cercador
Mariner
Un relat de: Melcior- Compartir:
Efímer i fràgil mariner
d' una nau que es diu vida,
en una mar inescrutable
anomenada existència.
Mira amb ulls d' admiració
la prominent escala del temps,
com surt de l' aigua i s' enfila
fins que es fon a l' infinit.
Ni el temps ni la vida
s' aturen enlloc, no hi ha pausa.
L' inexpert i atordit mariner
capta només bocins petits,
microengrunes miserables,
inepte d' assabentar-se,
del graó que està pujant
a la magnitud del univers.
Pot ser un dia
fatigat del llarg viatge,
pararà sense adonar-se' n
el motor del seu vaixell.
S' haurà clos aquí
el somni incomprès?
Comentaris
-
ada | 08-06-2006 | Valoració: 10
..Tu saps jugar amb les paraules..tens molta sort..
..m'agrada el que dius i com ho dius..contingut i
forma..com així ha de ser..!!
..jo, no en sé..de jugar amb elles...per això ..el que
escric..no té sentit...simplement penso..idees..
inconnexes...de petits i simples sentiment..
Gràcies ..pel teu comentari...
aigua...fresca....simplement...
-
Només petits fragments de vida...[Ofensiu]ROSASP | 29-05-2006
Aquesta és la sensació que tinc moltes vegades i aquesta és la imatge que m'ha quedat al cap després de llegir el teu poema.
Crec que en general no som capaços de veure la grandesa d'aquesta mar, només sentim els esquitxos de les ones, comprenent de vegades el tacte de les seves carícies efímeres, fortes i etèries. Res s'atura, cap temps és recuperable i ens perdem tants cops entre l'ahir i el demà que no podem abraçar l'avui despullat, el moment precís, sense omplir-lo de boirina.
Què bonic seria deixar-se anar i formar part del bellugueig constant i imprevisible del mar, abans de que s'aturés el motor!
Un poema ple de preguntes i respostes...
Una abraçada Melcior!