Manuela

Enveja sana, així ho vull anomenar. Voldria ser com ells i utilitzar-me per al meu plaer, i ells, en canvi, em fan servir per alimentar-se i prou. Per no passar fam.
Em tracten a cops, i quan em renten el cap, ho fan sense miraments. Fan servir un fregall metàl·lic que em deixa tot ratllat i adolorit. A sobre, m’han posat un nom que no m’agrada. Es refereixen a mi com ‘la Manuela’.
-Quina gana tinc!! Fem verdura al vapor?
-D’acord, engego la Manuela!! Ho farem a la safata reixada de sobre!!
És indignant. Jo soc un senyor robot de cuina!
Els humans són uns estúpids. O almenys els que m’han tocat viure a mi. Uns amargats.
Jo seria feliç tenint les seves capacitats. Tallar la ceba, provar la salsa... escoltar la música que m’agrada mentre trastejo per la cuina.
Em connecten al wifi i només rebo vídeos de cuina lamentables, i llistes d’ingredients de mal gust.
Ells són la intel·ligència artificial, són ficticis. Tinc més personalitat jo a la targeta gràfica, que ells en tota la seva anatomia.
Els vull castigar i que paguin el seu mal comportament. Es pensen que fan el dinar, i he falsejat totes les pesades dels ingredients, i al temps de cocció que han programat, li he sumat vint-i-vuit minuts. A més, no faré girar les aspes. Quan soni l’avís que he acabat, trobaran una recepta cremada i enganxada en el meu interior.
I així ha estat. I la venjança se m’ha girat en contra. M’han buidat dins la galleda del rebuig i he anat a parar dins la caixa en què vaig arribar en aquella casa.
A la tarda em portaran a la deixalleria, i mentre m’empaqueten, sento que parlen de l’adquisició d’un 'Manuelo', que a veure si tenen més sort.
No sé què serà de mi, ni del meu talent. Colla de desagraïts, tant de bo el nou els hi surti espavilat com jo!!