Maneres de suïcidar.se

Anava amb metro i pensava en un atac terrorista, just quan tenia vora els catorze anys.Pensava en la fumera del metro, els crits d'angoixa i el seu bonic cadàver, un dels tants.Aquesta ideia li rondà uns dos anys, mentres anava a la escola "I si ara explota la bomba", es preguntava mentres mirava elas altres passatgers.Ni tans sols sabia perque pensava aquesta tonteria, nomès s'adonava que era un amargat, trist, i que això li pesava cada dia mès al seus pobres ossos de fustrat deportista.
Desprès va pensar en deixar obert el gas, tancant portes i finestres, mentres s'asseia al sofà amb un martini i escoltava jazz, Coltrane per exemple, perque hi havia certes maneres de morir i volia escollir la millor...però a casa seva nomès hi havia butano, i ja la cosa era diferent,no volia, i ho refusà.
Cada dia que pasava es sentia mès trist i fastiguejat del mòn,tot i que tenia alguns amics i compartia algunes aficions,com la de buscar en les esquel.les dels diaris els nois de la seva edat o aproximada que haguessin mort, i que nomès feien que empitjorar les coses.
Mès tard, va viure el intens plaer de l'amor, i ho va viure d'una manera tant plena que pensà que la seva manera de suicidar.se seria per amor, com els poetas romàntics.Cada dia que pasava sense amor, amb desenganys o crueltat, era com una espasa clavada al seu cor i durant molts anys va preocupar als seus amics per l'extranya i quasi antinatural manera que tenia de viure aquests sentiments, fins que s'adona de que, en realitat, li encantava patir, patir per ell, per els nens d'Africa, per les dones del mòn, per els animals torturats...I tot això derivava en melangia,melangia profunda i quasi antiga, que defensava de ser trist com "Melangia ès un estat de l'ànima, Trist es un estar transitori", davant amics,coneguts i qualsevol que l'escoltava.Però, en realitat, nomès era un covard, o un imbècil, que pensava en suicidar.se perque no s'atrevia a viure, volen viure de rondalles, social i econòmicament, sentint.se transparent o superior a la gent, com mirant.los per sobre.
Ja fa temps que s'adonà que la Natalie Wood no es va morir menjant una hamburguesa i que ell no es moriria com ella, que tallar.se les venes podria portar.lo a caure en una postura poc "glamourosa" i que tirar.se per la finestre, que un boix el matès perque si o morir d'amor no li succeiria a ell.
Fa temps que sap com és la millor manera de suïcidar-se: com ell a viscut sempre,sentir sense sentir, plorar sense plorar, rient sense riure, vivint sense viure en realitat, no implicar-se gaire en res.
La ciutat grisa segueix el seu ritme, mentres la seva nova obsessió ès preparar el seu hipotètic funeral: música hindú o Chet Baker?...encara tenia temps, mentres mirava sense gaire sentiment,el mar que banyava la seva ciutat