Malson de tarda

Aquesta tarda, ha de tornar sola a casa després de classe.
Li ho va dir la mare, que és mestra a la mateixa escola, avui s'ha de quedar per una reunió de professors. Sempre tornen juntes, i la mare sovint es posa a parlar amb les veïnes que tenen els fills a la seva classe i li pregunten sobre el curs.
De vegades, amb aquestes xerrades, la tornada a casa es fa interminable, però avui, ha de tornar sola, i no li fa cap gràcia.

A casa, l'espera la germana. Germanastra. Es porten 14 anys, i últimament, no està gaire bé. Fa uns mesos, li van prendre la nena, perquè no la sabia cuidar, i des de llavors, que no ha deixat de beure. No treballa, dorm gairebé tot el dia, no fa res.

La seva mare, que no va saber triar els marits, ni la carrera , i que ara treballa de mestra perquè no pot exercir d'intèrpret i viatjar pel món , i anar a grans cimeres, perquè no pot deixar els fills amb ningú, és separada, dues vegades.
El primer marit era americà, alcohòlic, el segon, immadur i egoista (ara dirien que té la "síndrome d'Asperger"), i orgullós del cognom de la seva família prestigiosa, que no va saber mai com conviure amb una mare separada i amb dos fills, i encara pitjor, sense saber viure ni tenir cura de la seva pròpia filla.
La seva àvia per part de pare, és autoritària, freda, calculadora, sense cap tipus d'escrúpols per ficar-se on no la demanen.
La germana, maltractada pel pare, pel padrastre i pel marit.

Tothom pateix la situació, i ara, la germana petita arriba a casa, puja les escales i pica a la porta. Pica i repica, al cap d'uns minuts, s'obre la porta, és la germana gran, la mira:
-Ah, ets tu, passa...
La germana petita entra, la sala és a les fosques, la germana gran ha dormit tot el dia.
Al costat del sofà llit de la sala, una ampolla de cervesa, i un cendrer ple de cigarretes apagades.
-Què fas?, li pregunta.
-Torno de l'escola, he de berenar i fer els deures, la mare m'ha dit que després puc sortir un moment per jugar amb les amigues.
-Ves a la teva habitació, i fes els deures...
-Però... he de berenar primer..
-T'he dit d'anar a la teva habitació a fer els deures, ja berenaràs quan els hagis acabat i de sortir, no sé si et deixaré si et poses així...

La germana petita, posem-li entre 8 i 9 anys, obeeix.
Es posa a la taula i comença a copiar i estudiar. És el seu refugi, li encanta llegir, el Club dels cinc, el Clan dels set, Mary Poppins, contes del món...
A casa l'àvia, hi ha molts llibres i sempre li en regalen quan és el seu aniversari i per les bones notes de l'escola.

Està estudiant les frases per l'endemà, les copia, les memoritza.
Està molt per la feina, i de cop fa un bot.
La germana gran s'ha apropat per darrera. Amb la moqueta, no l'ha sentit arribar...
-Té, beu...
Li posa un got de cervesa al costat dels llibres i quaderns...
-Què?, la germana petita no entén res de res
-Si, obeeix i beu...
-No!
-T'he dit que ho has de beure!
La germana petita s'espanta, i comença a plorar:
-No, no beuré!
La germana gran comença a estirar-li els cabells per aguantar-li el cap i li apropa el got als llavis.
-Beu, immediatament!
-No!
Una bufetada, una altra estirada de cabells... Plors...
-Si no beus, no podràs anar a jugar amb les amigues!
La germana petita pensa molt ràpidament: "potser serà la única solució per a poder sortir de casa..."
-Què? Beus o no?
La germana petita agafa el got i mulla els llavis, s'empassa unes gotes, el gust li fa fàstic, té arcades, intenta de fer un altre glop, però és impossible.
-Te l'has d'acabar tota! És es teu berenar, que dirà la mare si li dic que no t'has acabat el berenar?
La germana petita intenta un altre i un altre glop, però ho escup a sobre dels deures.
Una altra bufetada, una altra estirada dels cabells.
-Veus com tens els llibres ara, per no obeir-me?
A la casa, no hi ha ningú més. La germana gran s'ha posat com una fúria.
-Et detesto, sembles el teu pare, l'odio i t'odio, ets igual que ell , no seràs mai ningú a la vida!
La germana petita li contesta: "no hi sóc per res jo, si m'assemblo a ell."

La germana gran obre la finestra i llença el got per la finestra: " hauria de fer el mateix amb tu"...
La germana petita aprofita aquest moment, que no hi ha ningú entre ella i la porta de l'habitació, i surt corrent pel passadís, per sort, la porta de casa no està tancada amb clau, baixa les escales, i arriba tremolant allà on són les seves companyes de classe.

No els explica res. Ja en té prou amb ser filla de divorciats, i a més d'una mestra de l'escola, per a més haver d'explicar allò que li passa amb la germana gran.
Juguen una estona, i quan la germana gran la crida, s'amaga.
Ja són gairebé dos quarts de set de la tarda, fa més de dues hores que el malson ha començat.

Al cap d'una bona estona, apareix la mare, que s'estranya de veure-la tan tard a fora, les tardes de l'inici de primavera encara són fresques.
-És la..., ha begut, m'ha volgut fer beure cervesa, m'ha pegat, i he baixat. T'estava esperant. Has trigat molt... Tinc poc de tornar a casa, ella m'ha cridat, però no vull pujar.

El germà gran. Germanastre. Es porten 11 anys, arriba també davant de la porta de casa. Pugen tots tres i entren al pis.
La germana gran gairebé no s'aguanta dreta. Crida a la petita i a la mare: "mira aquesta que no m'ha obeït!" L'has de castigar de seguida, aquesta mala bèstia!
La mare envia la germana petita a l'habitació i ella es fica al llit.
No pot llegir, no pot fer res, es queda escoltant el que passa a la sala, malgrat la porta tancada.
El germà no té ni 20 anys, està fent formació professional, havia tornat a casa rebentat, amb ganes de ficar-se a fer el seu hobby preferit, les maquetes de vaixells històrics, amb un fons de música clàssica...
Avui, també, com altres vegades, li ha tocat el malson de la tarda.
Primer, han d'intentar entre tots dos de calmar-la, fer-la seure, prendre un tranquil·litzant que li han receptat a la clínica. Però avui, no es deixa fer.
No vol seure, l'han d'aguantar entre tots dos, cridant, i intentant d'arribar al telèfon per a demanar ajuda: un metge, una ambulància, un veí...
Obren la porta de casa per a demanar auxili.
A aquestes hores, tothom està ja a casa sopant, però és un país que vol la seva pau: "cadascú a casa seva i Déu a casa de tots".
Ningú no es mou per a venir donar un cop de mà, però quan arribi l'ambulància, tothom sortirà al balcó per a veure qui s'emporten.

Per fi arriba l'ambulància. Dos infermers l'agafen amb molta dificultat perquè no vol sortir de casa ni tornar a la clínica, i se l'emporten. Ja arreglaran els papers un altre dia.

Són les nou passades, la germana petita està ficada en un racó del llit.
La mare s'apropa a l'habitació, obre la porta, mira si està desperta, i seu al llit.
-Ja se l'han emportat. Podrem sopar...
La germana petita se la mira. Està esgotada de l'esforç físic i mental d'haver-la retingut tan de temps a la cadira. Tots necessiten silenci i pau.
La mare li passa la mà pel cabell.
Diu: " No sé quan de temps estarà allà. Haurem d'anar a veure-la".
Fa poc que la mare es va treure el carnet de conduir, i la clínica està a l'altra punta de la ciutat. Trigarà cada dia tres hores entre anar i venir, després de les classes, i les estones de visita. I els caps de setmana a la tarda hi haurem d'anar tots, a visitar-la.

La germana petita no diu res, no ho pot explicar a ningú ni al pare, que només veu unes hores cada quinze dies i que no l'escoltarà, ni als avis paterns, que no podran fer res per treure-la de l'infern de la infantesa, ni als professors, companys de feina de la mare. Ni als companys de classe, que es burlen de la nena de divorciats, de la filla de la mestra, de la nena mal vestida, però que treu bones notes a l'escola.
La germana petita agafa un llibre que sempre ha vist a casa i troba una frase que li quedarà tota la vida: "Si el pare i la mare t'abandonessin, jo no ho faria mai".
El malson de la tarda, per avui, s'ha acabat.
Un dia, ella tindrà potser un marit, uns fills, una vida "normal", com la que veu a casa d'alguns companys.

El malson s'ha d'acabar, ha de resistir, creure, i esperar.


Som a l'any 2005, ja han passat gairebé 35 anys , la germana petita està casada, tres fills.
Viu en un altre país. Ha anat superant la dificultat de ser mare sense tenir model de pares, gràcies a l'amor i la paciència del seu marit.
Creuen tots dos en la vida i en l'amor.

La germana gran, que s'havia tornat a casar i divorciar, que va tenir un altre fill que li van prendre, va morir l'any 88.
No va sortir mai ni de la depressió ni de l'alcohol.
Els fills de la germana gran no treballen, depenen de l'assistència social.

El germà del mig també està casat i amb tres fills.
La parella va a mig gas. Els nens també.

La mare té ara més de 80 anys, i està sola, viu sola, i veu el fill i els néts de tant en tant.