Cercador
Malgrat que he deixat d’estimar-me, no t’odio
Un relat de: llamp!Malgrat que he deixat d’estimar-me, no t’odio,
no sento temor a sentir compassió,
ni a manllevar l’odi que em corromp.
Tampoc sé què s’abraona sobre la reprensió
de dir que em sento indisponible per dissimular
allò que em costa tant d’expressar-te.
Després de divagar durant hores,
en un dia rúfol, estenc la mà a la música blana
I em vanto de ser sensible a la causa.
Entremig de tanta floritura heterogènia
em resulta contrariant resumir el patiment
de silencis escabrosos i veus latents.
Quan el lament tergiversa la lluminositat
de la teva mirada afecta de supèrbia
em sento defallir d’amor subjugat a morir.
Com sento, llavors, el glatir del teu cor distant,
mentre es dibuixa en el meu imaginari un discurs
d’amorosida eloqüència?
Sense més dilació acoloreixo les idees
per sentir-me proper al caliu de la invitació,
agradosa invitació a conversar desperts.
Així és com enraono sobre l’odi que m’ennuega,
i així és com refresco l’amor mig endormiscat
que tempteja l’auge d’una nova generació.
Malgrat que tinc baixa l’autoestima, no et retrec res,
perquè no és moment de retrets,
sinó de combatre el patiment de la teva absència.
no sento temor a sentir compassió,
ni a manllevar l’odi que em corromp.
Tampoc sé què s’abraona sobre la reprensió
de dir que em sento indisponible per dissimular
allò que em costa tant d’expressar-te.
Després de divagar durant hores,
en un dia rúfol, estenc la mà a la música blana
I em vanto de ser sensible a la causa.
Entremig de tanta floritura heterogènia
em resulta contrariant resumir el patiment
de silencis escabrosos i veus latents.
Quan el lament tergiversa la lluminositat
de la teva mirada afecta de supèrbia
em sento defallir d’amor subjugat a morir.
Com sento, llavors, el glatir del teu cor distant,
mentre es dibuixa en el meu imaginari un discurs
d’amorosida eloqüència?
Sense més dilació acoloreixo les idees
per sentir-me proper al caliu de la invitació,
agradosa invitació a conversar desperts.
Així és com enraono sobre l’odi que m’ennuega,
i així és com refresco l’amor mig endormiscat
que tempteja l’auge d’una nova generació.
Malgrat que tinc baixa l’autoestima, no et retrec res,
perquè no és moment de retrets,
sinó de combatre el patiment de la teva absència.
Comentaris
-
Gran i bella poesia[Ofensiu]Bonhomia | 20-12-2015 | Valoració: 10
Descrius un d'aquells moments de la vida en que se't fa tot impossible de cop, i el temps sembla aturar-se davant la fugida de l'amor aquest que resulta ser tan natural que la seva fugida no té l'elixir desitjat. Malgrat això, es cura.
Sergi : ) -
Autoestimar-se[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 17-11-2015 | Valoració: 10
L'autoestima és un sentiment que hem de cercar, sense perdre l'oremus, però hem de trobar el camí que ens hi porti, sinó ens perdrem totes les coses que acompanyen el camí, com els colors de la tardor. Ara, t'haig de felicitar per la sinceritat que, un cop més, ens regales. Una forta abraçada, Dani.
Aleix
l´Autor
419 Relats
773 Comentaris
349164 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
«Sóc esclau de les meves paraules i amo del meu silenci» Proverbi àrabSóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Núria
- Desdefinicions Poemàtiques Mentals o Poemes Desdefinitoris Mentals
- 22 milionaris
- El ferro i l'estigma
- Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat
- Porno i Salut Mental
- SQZFRN
- Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma
- Pare Nostre 2.0 (casolà)
- L'Art del Correu Electrònic
- Tan sols cal esdevindre...
- La teva veu és poesia
- La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa
- Que Bonic és Bitcoin!
- Le petit burgès