Maleït comiat!

Hola amor:

Només fa uns minuts que m'has deixat a l'aeroport i ja t'enyoro. No he gosat mirar enrera, però sé que estaves plorant. Et conec... per molt que intentis ser fort, això et supera. Odio aquests moments... maleïts comiats!

Intento distreure'm amb un llibre, un llibre que a l'anada en obrir-lo les lletres se'm feien borroses per l'emoció de tornar-te a veure, un llibre que ara torna a tenir les lletres borroses per una llàgrima incontrolada. Millor el tanco.

Agafo el discman del fons de la bossa de mà, a dins hi ha el cd que m'has regalat. "Memòria", d'en Cris Juanico. Premo el botonet i la primera cançó ja em recorda el concert, el concert d'en Cris, el concert d'en Cris amb tu. Estavem junts... ara ja no hi ets, ara ja no hi sóc. Stop.

Em sona el mobil... un momentet vida.

Amor, torno a ser aquí. Gràcies per trucar-me. M'has confessat que sí, que has plorat i jo t'he comentat aquella llagrimeta. Ho hem deixat de banda i hem recordat junts petites anècdotes que ens han fet riure. Ens ho passem tan bé junts! Ens estimem tant! Vull que sàpiguis que ha estat el millor estiu de la meva vida i que sé que els mals tràngols dels nostres comiats valen la pena. Per què plorar si un dia no molt llunyà ens unirem per sempre? Un any vida, només un anyet i no ens separarem més l'un de l'altre.

Sí, ja ho sé, ens separa el mar. Però tu sempre ets amb mi, quan em llevo mig adormida, quan surto al carrer, quan dino, quan me'n vaig a treballar, quan torno a casa, quan me'n vaig a fer una copa amb aquella amiga que fa temps que no veig, quan em fico al llit i et truco, quan me'n vaig a dormir... et duc sempre al cor i en el meu pensament perquè ets el més gran regal que m'ha donat la vida i perquè sense tu res no tindria sentit. Per damunt de tot t'estimo i per fi en menys d'un any ens casarem i ja no hi haurà cap mar entre nosaltres. I serem feliços tu i jo plegats, més endavant potser vindrà mainada...

Ens avisen per embarcar. Un petó!

T'ESTIMA,

la teva petitona