M'agrada la geografia del teu cos

Un relat de: roda03

Els meus ulls fits i de mirada penetrant
em delaten, quan miro el teu cos,
i tu te n'adones i els fas el joc.
La cadència pausada i persistent dels batecs del meu cor,
de cop, es desequilibren i s'acceleren.
Començo a notar indicis, que tu també ho notes
i, conscientment m'enamoro altra volta del teu cos,
i no em canso mai d'estimar-lo, deu ser addicció.

Des del cim de la teva cara,
però un xic més avall,
puc veure com els teus ulls
han deixat escapar cascades de llàgrimes
que seguint el curs del meandres,
t'han anat deixant gorgs damunt les teves galtes,
fent-te més atractiva mitjançant els anys.

Amb els meus dits alliçonats i sense perdre'n detall,
ressegueixo els pics del teu cos,
d'una bellesa perfecte i d'una simetria envejable.
I seguint un vell instint i sense esperar-ne ordres
comencen a acaronar-los suaument.
Segueixen per congostos i vessants
amb pautes de tendresa i amb la cura adient,
perquè per un descuit, no es perdessin per algun cingle.
I baixant amb la suavitat que es mereix
la ruta del teu cos,
desitjo arribar a la serenor de la vall
i, reduint el ritme, però sense aturar-me,
vull assaborir el regal de la natura
de poder contemplar amb serenitat
les ribes esquerra i dreta del teu cos.
Tal vegada estic a punt d'arribar a la part més fèrtil, el delta,
i el meu cos està tan trasbalsat
que sent els trasbals del teu
llavors, sé que ja no hi calen les paraules.

Són els nostres dits i els nostres ulls
de mirada intencionada
que es comuniquen amb el seu llenguatge càlid.
I amb una precisió infal.lible,
dels nostres cossos, en fem un,
tanmateix quan l'afluent troba el riu.

Amb un lleuger vent de tramuntana,
i a la vegada, un de més fort de migjorn,
perdem el nord, el sud i la rosa dels vents,
i s'apropa el moment del llenguatge dels gemecs
i del deslliurament d'aquell desig captiu
que trenca el silenci de les nostres pells.
Els nostres ulls, de sobte i per uns instants,
se'ns tornen blancs com la neu pirinenca,
i molt ennuvolats.
Però, quan la boira s'esgarria,
tornen a gaudir del meravellós paisatge del teu cos.
Mentre jo et dic, enamoradíssim a cau d'orella:
m'agrada la geografia del teu cos.

SETEMBRE DE 2003


Comentaris

  • ets un poeta [Ofensiu]
    jaumesb | 17-03-2006 | Valoració: 10

    de debó i no és senzill escriure com tu ho fas
    les més sinceres felicitacions
    em sent molt proper a aquest poema, m'enamora la teva delicadesa

    seguei treballant, segueix vivint

  • ostres...![Ofensiu]
    kispar fidu | 07-11-2005

    després de llegir aquest relat:
    "et demano disculpes" per "l'afirmació" (o el dubte) que he fet abans en el relat de Tendències, ja que l'últim vers m'ha semblat que anava enfocat cap a una banda, que ara, després d'haver llegit aquest escrit, he vist que anava equivocada. [Espero que no t'hagi molestat... si és així et demano disculpes!].

    Pel que fa a aquest relat en concret, m'agrada la descripció de la passió que et desperta el seu cos. La manera en com expresses la vostra unió.

    Apa! ens veiem! (= llegim / comentem! )

    Ciao!
    Gemm@

  • Mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 04-11-2005

    gràcies pel vostre comentari, mmm, ... porto un temps desconnectat i s'agraeixen els comentaris, mmm, ... vindré més tard a fer els honors i fer-vos un comentari com toca.

    Gràcies,
    OhCapità.

l´Autor

roda03

41 Relats

277 Comentaris

65470 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sóc d'un poble petit de L'Alt Penedès i visc en un país petit.

He begut moltíssim de Miquel Martí i Pol (el qual no vaig tenir la sort de conèixer).
He volat amb la música i les lletres de Lluís Llach i Grande.

Escric ... i estimo el que escric.

M'encanta el camí de les paraules.

Sóc molt feliç amb la publicació del meu somni, el meu primer poemari "BÀLSAM PER A UN DIA INCERT""

No fujo d'enlloc perquè no m'en vaig
i retorno d'aquell espai buit,
ple de cansament i fatiga,
per treure la pols a la vida.