Lluny de casa

Un relat de: Jordi

Tanco els ulls un altra nit
dins un llit que no és meu
tota la nit sencera de festa
envoltat de gent que no te preu.

Sense saber massa bé com
t'enyoro un altra vegada
a fora trona i cauen llamps
una tempesta de matinada

Les meves mans somien en carícies
que recorren la teva pell
els meus dits hipersensibles
volen pentinar-te el serrell.

A fora els llamps que cauen
il·luminen l'habitació,
regaria amb gotes de la pluja
la meva imaginació.

Sóc lluny de casa
aquest no és el meu llit
però com sempre m'acompanya
aquest dolç neguit

Comentaris

  • ben expressats[Ofensiu]
    ANEROL | 04-12-2008

    els sentiments

  • Sempre és dur[Ofensiu]
    annah | 11-11-2008 | Valoració: 10

    ser lluny de casa... dormir en un llit que no és teu... i TROBAR A FALTAR LA PERSONA ESTIMADA.
    Com és que l'enyor es fa més dur quan plou i hi ha tormenta? jeje

    Llegint el teu poema m'he posat melancòlica!

    Una abraçada!

    Anna