Lluna, com puc no estimar?

Necessito dormir
Per preguntar entre somnis, a la Lluna
El que sent el meu cor.

Un cor que batega viu però poruc.
Un cor que tem triar una decisió,
La correcta.

Però quan tanco el ulls
se'm dibuixa el teu rostre somrient
i les teves paraules ressonen
en el silenci de la nit.

El meu jo responsable vol oblidar-te,
per sempre.
Tancar els nostres records en una caixa,
amb pany i clau,
i llançar-la al mar,
perduda fins l'infinit.

Però l'altre jo,
l'apassionat i romàntic,
vol sentir-te al meu costat,
abraçat a mi cada nit,
per sempre.

Lluna,
com pots resistir no poder arribar al Sol
i quedar-te amb ell per sempre,
si cada nit veus com t'il·lumina
i et converteix en la reina de la nit?
I ets feliç.