Cercador
Llumcor
Un relat de: castaliaSentiments incompresos,
com l' inici d' una teranyina,
estel fugaç de felicitat
i eterna invasió de sol·litut.
Els llençols són còmplices
d' aquest joc d' amor adolescent,
tendresa i plaer en estat real
que duri sempre aquest moment.
No surtis encara bola de foc!,
Encara és massa aviat pel dia,
s' ha queda't dormit somrient
i jo el miro i no desitjo res més.
De cop , una fibrada a la pell,
em mira , em besa i somriu
aquest és l' elixir de la vida.
No cal res més.
l´Autor
26 Relats
26 Comentaris
27227 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25