Lluita desigual

L'escena era així:

Sara i Jaume sopaven a casa, en silenci. Ell la mirava durant unes dècimes de segon i, a continuació, tornava a dirigir la vista al plat. Ella feia el mateix. Però les seues mirades mai no es creuaven.

Va passar un minut, que semblà etern. Dos minuts, tres... Aleshores, en la lluita establerta entre el desig de dormir i l'esforç per seguir atenent, Anna optà per abandonar-se al primer, deixant estar la pel·lícula.