Lloança al Xiprer

Ets llarg i creixes dempeus,
ple de fulles escamoses
de color verd i negrós.
Unes gàlbules rodones
són el fruit de tes entranyes
i bons projectils que volen
per fer guerres els infants.
Cel i terra abraones,
car apuntes infinit
i amb la copa recta voles
més enllà del pensament,
on les idees capcioses,
aquelles que fan el mal,
es queden tristes i soles.
Ets orgullós fins el punt
que estàtic ni rius ni plores
si uns ocells enamorats
dintre teu en fan les noces.
Diuen que l'hospitalitat
representes i t'hi posen
a la porta dels jardins
dels rics que tenir-ne poden.
Mes el teu lloc escaient,
on milloria hi trobes
és a dins del cementiri
envoltat arreu per tombes.
Allà sí que ets un bon símbol
doncs a tots aculls per hostes,
siguin pobres, siguin rics,
vulguin o no: els emportes.
Gros xiprer de cementiri,
vigilant de moltes portes,
que el silenci et fa créixer
i amb la lluna et reconfortes,
pensa que un dia molt clar,
després de borrasques grosses,
en veuràs passar immòbil
i cobrir-lo de grans lloses,
aquell que sentint-se trist
pensà fer unes grans coses
al escriure un poema
ple de paraules moroses
dedicat a tu Xiprer,
vigilant de moltes portes.