Lloança a la vellesa

Viu en una casa plena d'escletxes. Arrossega les seves passes, sense importar-li per on camina. "Jo ja ho tinc tot fet a la vida", respon quan algú li pregunta que tal li va el dia. Es lleva d'hora, es vesteix amb desídia, rega el seu gessamí i passa una bona estona arrencant les seves flors per guarnir la tauleta de nit. A l'olorar-les, fixa els seus ulls en un punt infinit del qual ets incapaç d'accedir. Em pregunto si la seva mirada es conseqüència de melangia o alegria.

Em delecta quan resta ancorada a la seva cadira durant hores. Observa, profundament, tots els racons que li autoritza la seva vista.

Diuen que no manté converses llargues, que no entén com la tecnologia ha derrotat l'essència del preat paisatge . Les seves paraules es repeteixen sovint: "Jo ja ho tinc tot fet a la vida, tot i res esdevé mentida".

Anhelo el moment que "ja ho tingui tot fet a la vida" i pugui distingir el món d'allò que esdevé
mentida.