Lliri a la mà

No adrecis la mà a nàufrags
Quan el casc del teu vaixell fa aigües arreu

Deixa llasts de fal·làcies
Falòrnies d'amors postissos i bastards
defuig del mancat decòrum oratge de ponent
ni de bon tros els escoltis

Deixa de seguir consignes de l'amo
No donis poder a ningú

I sura de nou com mereixes i et deus
amb tot el resplendor i explendorositat

Amb empenta bandeixa flaqueigs
enarbolant banderes de victòries i triomfs
desplegant daurades crineres de foc al vent

Sempre Amb dignitat i el cap ben altiu
amb casc i velam amatent
envergant sòlidament les veles

Sigues destre timoner nítid i valent
desenllorant singladures
A ports llunyans lluents i calms.

Que el vent arribarà tot sol
a betzef, abundós i impune
Si el teu noble desig és pur, alt i fort

Per retrobar de nou
l'esclat de la nostra terra viva i ferma
lluny del son, robotisme i letargia que ens amara i regna