Llibertat

Deixa el bolígraf sobre la taula. Aixeca la vista i contempla el seu voltant. Està situada en una punta de la sala, això li proporciona una vista privilegiada de tots els seus companys. La majoria encara tenen el cap baix, per tant, per ells l'examen encara no ha acabat. Fa un sospir, inspira oxigen fins a emplenar del tot els seus pulmons. Llavors torna a baixar la vista. Veu el full escrit, amb mala lletra. "Ja està!", es diu a ella mateixa. Ha acabat l'últim examen, el número quinze en tres setmanes. Però aquell infern havia acabat. Era divendres, això significa que té tot el cap de setmana per endavant, però el dilluns no haurà de tornar a l'institut, ni dimarts, ni dimecres... Té tres mesos d'estiu, de vacances, per gaudir, per anar a la platja, per anar amb les amigues, per anar a sopar amb el xicot, per aprendre a ballar la dansa del ventre, per fer un curset de monitors, per fer el treball de recerca, per menjar gelats, per anar a les festes dels pobles dels voltants, per quedar i fer petar la xerrada a les onze de la nit a la terrassa d'un bar, per menjar, per anar a la piscina, per escriure, per relaxar-se...



Tres mesos més tard, no haurà après a ballar la dansa del ventre, no haurà fet el curset, no haurà pogut anar a la meitat de les festes dels pobles per restriccions paternals o per problemes de transports, s'haurà engreixat una mica ni haurà acabat el treball de recerca. Però això és llei de vida. No es poden fer tantes coses en tres mesos de vacances...

I llavors haurà de tornar-se a aixecar a les vuit, per anar a l'institut, tornar a estudiar, tornar a les rutines, ... Però haurà passat tres mesos sense fer res i pensarà "si ara tingués vacances, faria...".

Les vacances, utilitat en té ben poca, però es desitgen amb ganes...

Tinc dos mesos i mig de vacances!