Fracàs

Vet aquí que hi havia un detectiu que tenia cara de mandrós, tenia els peus plans, o li feien mal les sabates, potser era això, el dolor, i no la mandra, allò que el feia posar aquella cara de "jo no hauria d'estar aquí". O és que les violacions el posaven malalt, decididament no havia nascut per a aquella professió que l'obligava no només a posar-se en contacte amb l'abjecte dolor i amb la violència humans, sinó fins i tot a burxar-hi. Decididament, era massa la repulsa envers els actes, envers la necessitat de violentar encara en el cos violat d'una noia innocent que havia tingut el privilegi que hauria de ser irrefutable de fruir lliurament del seu cos, i que l'havia perdut en mans de la ferotge crueltat d'algú d'aquests que han de corrompre per satisfer, o per defugir , la seva inexplicable set. Perquè ell, eldetectiu, amava la belles tant com protegir-la, per desitjar-la sana i estàlvia de la innecessària indagació, de l'explotació malaltissa de la morbositat aliena. Decididament, li mancava vocació per a la feina bruta.
Tant per recordar-se de l'acudit aquell del que va al metge i el metge, després de fer-li ensenyar la llengua, li diu: "ui,això s'ho hauria de fer mirar". .El món, tretze canals de televisió, cinquanta emissores de ràdio, cent diaris, esperaven la seva resposta. I ell, que si ja l'havien atrapat, al violador... El seu era un rotund fracàs, decididament.
Una salutació,
franz, decididament un fracàs fent resums...