Llibertat

Un relat de: J. Navarro Romero
Sempre que et veig parlar
sé que diràs mentides.
Una manta amb ferides
procures fer tapar,
però no et queden tires
per aquests grans forats.

Quan s'aixequi la manta
o bé es trenqui del tot,
no tindràs el cap cot,
repetiràs un mantra,
del lloc moure't no es pot,
és la paraula santa.

Com la manta el paper,
forta repressió
zero l'expressió,
el passat és present,
drets l'abolició,
vols el foc al carrer,

el terror repartit
i les mans ben alçades.
Amb ràbia, cops i armes
trencar-me l'esperit,
però amb ferides ales
compliré el meu destí.

Poema 25 - Llibertat -

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

J. Navarro Romero

5 Relats

0 Comentaris

492 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00