Llibert.

Un relat de: Persona

El nom ve de la paraula, i la paraula
no mes ho pot així transformar.

Vares ser manumès per esdevenir
amo cruel. Amo i esclau. Dues fulles
de la mateixa porta; la llibertat, de baula.
La vida és la pròpia batent.

Sinistra gatzoneta d'un joc absurd i pervers.

L'espasa que tota la vida dalla doncs No mes
des de la llibertat pròpia, és pot viure amb consciència
de ser.

La vida a traves d'altri no és vida. Ni mai no ho podria ser.

Tampoc a través de cap màquina es pot viure. Tota "roda",
Llisca per la pendent.

Ni lliberts, ni llibertins, ni explotacions, ni manumesos.

El riure, el plorar, la vida, son patrimoni del que viu.

La paraula que no esclavitza, transforma la ment... i riu.!

El riure a tots ens allibera, fins i tot de la pròpia frontera.

La llibertat és doncs, caçador, caça i cacera. Tota la vida
és un sol cor. No hi ha mes vida, mes enllà de la llibertat.
.
Tota bèstia encara sense, o amb poca consciència, prou
que ho sap. I s'esvera!
.

(Foto:Inscripció funerària d'un matrimoni de lliberts, British Museum, Londres (S.G.)" El llibert esdevé client del seu antic amo i li deu una sèrie d'obligacions com mostrar-li respecte (obsequium), no poder-lo denunciar davant la justícia i dedicar-li una sèrie de jornades de treball, a més d'altres serveis eventuals estipulats en l'acte de manumissió. Sovint continua treballant per a ell o realitza certes feines de baixa consideració social -artesania, comerç, funcionariat-, ").

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Persona

Persona

436 Relats

200 Comentaris

180944 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una Persona


No es alta ni baixa
Ni home ni dona
No es gran ni petita
D'on ve no se sap
A on va , qui l'atrapa.

No es ric ni tampoc es pobre
A que es dedica, tan fa
Ni el càrrec ni, quan guanya
Si es creient , o no
Ni a qui vota, no es extranya.

No us en féssiu servir
Tampoc res no mana
No es fama el dit
Tampoc us enganya.
Ni es deleix per ferir.

Una pedra existeix. No te rés a dins, vull dir, la pots trencar i ho veuràs tot. Si trenques una pedra, rés no canvia, rés no es destrueix, fins i tot fent-la miques, és la mateixa pedra. Però si trenques una persona, d'immediat, quelcom immensament valuós desapareix.

Diuen que ho va dir un tal Rajneesh Chandra Mohan Jain , qui es deixava anomenar entre d'altres cosses Osho.

Els drets, la base dels deures. MAI a l'inrevés...

Tinc dret, a la vida, a viure omplert i mogut per uns ideals que busquin una comprensió més profunda de la veritat, una llibertat més gran per a l'ésser humà, i una vida vida millor.

Tinc dret a viure sense haver d'amagar aquests ideals. Tinc dret a manifestar-los en públic i a no ser perseguit, ofès o rebutjat, per ells.

Tinc dret a canviar els meus ideals, quan jo amb llibertat ho decideixi; empès, tal vegada, per una visió més àmplia de la veritat. Ningú no em pot impedir de canviar-los en qualsevol moment de la vida.

Tinc dret a proposar, que no imposar, aquests ideals als meus fills, com també tenen dret tots els pares i mares del món d'ensenyar als fills els seus punts de vista i el propi estil.

Tinc dret a no ser considerat un boig , un fanàtic o un integrista, només a causa dels meus ideals, per part d'aquells que viuen buits de somnis i de lluites, i que no pensen ni reflexionen sobre la vida, el comportament i la natura.

Tinc dret que la meva visió de la realitat sigui respectada; i que la meva persona, pel fet de viure enamorat d'uns ideals, no sigui ofesa, prejutjada, perseguida, dominada o ignorada.

Tinc dret que els meus ideals puguin oposar-se radicalment als valors tradicionals i a les creences establertes, amb vistes a una llibertat més gran per a totes les opcions i a una recerca sincera, objectiva i oberta, de la veritat.

Tinc dret que els meus ideals siguin diferents, i fins i tot provocadors o insòlits, a la llum del pensament d'algú.

Tinc la obligació de respectar els ideals dels altres, encara que em resultin molests, incomprensibles o desagradables. Els meus ideals no són superiors ni inferiors, són els meus.

Tinc la obligació de ser fidel a la meva consciència, i de no renunciar als meus ideals per por al que pugui pensar la societat o les persones que estimo.

Tinc l'obligació de no posar mai el valor dels meus ideals per damunt del dret a la vida i a la llibertat de cap persona.

Tinc l'obligació de no imposar mai els meus ideals, ans exposar-los i proposar-los per la via dels diàleg i la pau.

Tinc l'obligació de fonamentar els meus ideals damunt l'exercici de la raó, del cor i del be; i de rebutjar, en ells, com a doctrina o com acció, la violència i les sensacions i sentiments negatius.

Tinc l'obligació de posar els meus ideals, i les seves conclusions, al servei de tota persona humana; i de viure i comportar-me de manera coherent amb aquests principis.

Avui encara conservo aquell paper rebregat; el mateix paper. De vegades el toco i l'ensumo; fa olor de llibre noble. aquesta olor em suggereix paraules i frases, i no puc evitar de posar-me a escriure.


Jeremias Soler "Els peus dins l'escuma" 2002. Relataire d'aquesta web.