Cercador
LLAGRIMES DE PLUJA
Un relat de: mirim- Compartir:
Mentres plovia,
Mirava per la finestra, somiava,
Passava el temps.
Cada gota que queia,
Era un segon que perdia,
Un mon que imaginava.
Totes les gotes que queien,
S'ajuntaben, i barrejaven
Amb les llagrimes de la tristesa
Els meus ulls sense reflex,
Vessaven,
Com no ho havien fet abans.
El trist ressó de la meva anima,
Es dissolia en l'ambient,
Probocant l'inquietud que m'invaia
El dia acompanyava la tristesa,
No parava de ploure,
Cada cop mes.
Queia en la desolació.
Però de sobte,
Un raig de llum, va poder travessar
L'imensa massa de núvols.
Aquell raig,
Va il·luminar directament
La meva cara
El tems es va aturar
Una petita porció,
De la meva ment,
Començava a ser invadida de felicitat.
Comentaris
-
mirim, m'ha agradat[Ofensiu]c | 26-11-2005
M'ha agradat el teu poema, i molt també el que intenta dir. Sempre sortirà el sol de nou.
Bé, et continuaré llegint. Anima't a escriure. -
mirim,[Ofensiu]ambre | 22-11-2005
Un nic divertit. Sóc el primier en comentar-te i espero poder seguir llegint els teus poemes...
T'ha quedat un poema molt maco, animat a penjar-ne més...
l´Autor
3 Relats
3 Comentaris
2428 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
En un minut pot cambiar la meva actitud, i en aquest minut pot cambiar el dia sencer.Abans de atendre a alguna cosa o a algu, he d'aprendre a atendrem a mi mateix.
:·)